La mascareta 'made in Tarragona'

Donat que es preveu que hàgim de dur mascareta una bona temporada, dissenyadors i comerciants han posat en marxa l’engranatge per oferir models tèxtils d’aquest protector que incorporen des de dissenys clàssics fins a estampats florals, lluentons o teles estampades.

Enmig de tota aquesta oferta sobresurt per la seva singularitat la proposta de la dissenyadora i estilista Lola Figuerola. Filla de l’Ametlla de Mar i establerta durant molts anys a Tarragona, la seva brillant trajectòria professional ha transcorregut unida en moltes ocasions a la del fotògraf Pep Escoda.

D’aquesta unió n’han sorgit, ara, una col·lecció de mascaretes amb aires tarragonins que criden l’atenció per la seva originalitat i el seu disseny. «Fa uns quants anys vam fer una col·lecció de samarretes amb el Pep i em va sobrar material. Quan van dir que ens confinaven, me’n vaig anar a buscar-ho i vaig pensar que si feia mascaretes amb aquells motius podien quedar molt xules. Ho vaig provar, les vaig ensenyar al Pep, i li van agradar», explica la Lola.

El resultat són un seguit de mascaretes amb motius com el Balcó del Mediterrani, els Nanos, l’Àliga, la Catedral i alguna panoràmica de la ciutat. La dissenyadora també va fer altres models amb fotografies d’Escoda, aprofitant imatges de l’aeroport o de la ciutat de Berlín. En paral·lel, va elaborar dues mascaretes més amb un dibuix del seu poble natal, l’Ametlla de Mar, fets a mà.

«He provat una mica de tot», assegura la Lola.

Totes les mascaretes són fetes a mà, i encara que en principi no tenia previst vendre’n, si n’hi demanen, ho farà. El patró, detalla, és senzill, similar al de les mascaretes que venen a les farmàcies, «perquè com que la mascareta ja té prou personalitat, vaig buscar que, a més, fossin còmodes». Tots els models, però, incorporen el material reglamentari establert.

En un primer moment, explica la Lola, la idea de confeccionar mascaretes va sorgir per matar el temps, però també davant la perspectiva evident que hauríem de passar moltes setmanes duent-les: «quan vaig veure les mascaretes que ens hauríem de posar, vagi pensar que no em sentiria bé, jo tota mona i el primer que veuria la gent seria aquella mascareta. Per això vaig decidir fer algun tipus de producte que pogués anar en consonància amb la roba, que fos una mica diferent, amb estil i personalitat».

A dia d’avui, assegura la dissenyadora i estilista, ha pogut reprendre la seva feina, que abasta des del camp de la publicitat fins a la figuració. «Al principi de la crisi va ser un cop, perquè en aquest sector de les pel·lícules i els anuncis, es mobilitza molta gent. Ara s’ha vist que cal continuar, i anem treballant amb distància i mascaretes. No m’agrada la situació i no m’agrada portar mascareta, però almenys això ha servit per comprovar que les fotos del Pep Escoda, amb les mascaretes, queden molt xules», conclou.