La URV troba més evidències d'efectes neurotòxics d'un insecticida molt utilitzat

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i de la Universitat d'Almeria han trobat noves evidències dels efectes neurotòxics d'un dels insecticides més utilitzats en l'agricultura a tot el món, el clorpirifòs (CPF).

L'estudi ha analitzat les afectacions conductuals i moleculars derivades de l'exposició al clorpirifòs, un plaguicida que és un dels més qüestionats pels seus efectes sobre la salut, i que ara aquest treball relaciona amb hiperactivitat, autisme i addiccions.

Malgrat existir evidències dels seus potencials efectes sobre el desenvolupament, aquest insecticida està permès per a usos agrícoles a Europa i els EUA, mentre que països com Tailàndia ja l'han prohibit.

L'estudi, elaborat per investigadors del Centre de Recerca en neurocomportament i Salut (NEUROLAB), del Centre d'Investigació en Desenvolupament i Mesura de la Conducta (CRAMC) de la URV i del Centre d'Investigació en Salut (CEINSA) de la Universitat d'Almeria, aporta més llum sobre els perjudicis de l'exposició, fins i tot en dosis molt baixes, a aquest plaguicida.

Segons ha informat la URV en un comunicat, entre les principals conclusions de l'estudi han trobat que l'exposició al CPF podria tenir efectes neurotòxics relacionats amb hiperactivitat, autisme i addiccions i provocar efectes sobre l'aprenentatge i la memòria.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van administrar dosis baixes d'aquest compost en cries de rates i ratolins nounats, una etapa de la vida que es caracteritza per presentar un estat de desenvolupament del sistema nerviós central similar al que s'observa en humans a les últimes setmanes de gestació i primeres després del naixement.

Els autors van trobar que l'exposició durant aquest període va induir comportaments anòmals, que normalment s'observen en diferents patologies psiquiàtriques i neurològiques, com un augment de l'activitat motora en l'adolescència (associat al trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat), un augment de les respostes impulsives (associades a patologies com autisme o addiccions), i una disminució progressiva de la motricitat amb l'edat (associat a patologies neurodegeneratives com el Parkinson).

Mitjançant estudis neuropsicofarmacològics també van veure com aquesta exposició va modificar un dels principals sistemes de neurotransmissió del sistema nerviós central, el colinèrgic, la progressiva degradació és una característica fisiopatològica de l'Alzheimer.

Els investigadors també van analitzar diferents marcadors moleculars, i van observar que aquesta exposició va afectar els nivells d'expressió de diferents gens en àrees concretes del cervell; va alterar la composició de la microbiota intestinal en diferents edats i va induir alteracions selectives en els nivells de diferents metabòlits en sang, essencials per al correcte funcionament de l'organisme i sent específic en femelles.

«Al laboratori treballem amb ratolins transgènics que porten un gen humà, l'ApoE3 o l'APOE4, que se sap que presenta vulnerabilitat davant de diferents malalties. Hem comprovat que tant el genotip com el sexe afecten de forma diferent la sensibilitat als components tòxics del plaguicida, i també té a veure si es produeix aquesta exposició en l'etapa prenatal, postnatal o en l'edat adulta», ha detallat Maria Teresa Colomina, del grup de recerca NEUROLAB de la URV.