Investigadors de l'IPHEs i la URV descobreixen nova espècie de rosegador

Investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han descobert al Marroc una nova espècie extinta de rosegador de grans dimensions que va viure fa uns 2,6 milions d'anys.

La troballa d'aquest rosegador múrid, que publica la revista nord-americana Journal of Vertebrate Paleontologyi en què ha col·laborat la Universitat Mohamed I d'Oujda, s'ha fet al jaciment de Guefaït-4, a la província de Jerada, al nord-est del Marroc.

La nova espècie ha rebut el nom de Golunda aouraghei, en honor al professor Hassan Aouraghe pel seu treball en la conca sedimentària d'Aïn Beni Mattar i les seves aportacions científiques sobre el Quaternari del Marroc.

Segons ha explicat l'investigador de l'IPHES i de la Facultat de Ciències Naturals i del Museu de la Universitat Nacional de la Plata (Argentina), Pedro Piñero, la massa corporal d'aquest rosegador ancestre era d'uns 150-170 grams, en comparació als 60 grams de l'actual Golunda ellioti o dels 25 grams del ratolí de camp (Apodemus sylvaticus).

Segons Piñero, el gènere Golunda només té un representant vivent, Golunda ellioti o la rata índia d'arbust, la distribució del qual es restringeix a l'Iran, Índia, el Pakistan, Nepal i Sri Lanka.

No obstant això, durant el Pliocè (fa entre 5,3 i 2,6 milions d'anys) aquest múrid també habitava el continent africà, i s'han identificat restes fòssils tant a Etiòpia com a Algèria i el Marroc.

«Creiem que aquest gènere és originari del nord de l'Índia, i que durant el Pliocè va aconseguir arribar a l'Àfrica creuant pels dos extrems del mar Roig (Península de Sinaí i estret de Mandeb), i va aconseguir assentar-se tant a nord com a l'est d'aquest continent», segons Piñero.

Els rosegadors fòssils aporten valuoses dades paleontològiques, ja que la seva morfologia dental poden servir com a indicador de l'edat dels sediments on es troben i ajuda a inferir les condicions ambientals i climàtiques que regnaven en un lloc determinat.

En aquest cas, la importància d'aquest descobriment radica que és l'últim representant del seu gènere al continent africà i té grans implicacions per a aprofundir en la biocronologia del nord d'Àfrica.

«La seva morfologia dentària, per exemple, reflecteix adaptacions a una dieta més abrasiva que la del seu ancestre, a causa de l'increment de l'aridesa a la fi del Pliocè i inici del Plistocè al nord d'Àfrica», ha detallat Piñero.

Tot i l'intent de Golunda aouraghei per adaptar-se a l'increment d'aridesa, aquesta espècie no va aconseguir sobreviure i es va extingir a l'Àfrica.

Les restes de la nova espècie es van recuperar a través del rentat i tamisat de el sediment extret del jaciment de Guefaït 4, un emplaçament on han aparegut nombrosos fòssils, tant de grans com de petits vertebrats

«Amb el jaciment paleontològic Guefaït 4 estem reconstruint el mapa de l'evolució dels grups humans de la regió, dels seus comportaments de subsistència i de el paisatge i dels recursos disponibles durant tot el Quaternari», ha explicat María Gema Chacón, investigadora de l'IPHES , professora de la URV i investigadora associada del Museu Nacional d'Història Natural de París.

Durant els 3 anys d'intervenció, en aquest jaciment s'han recuperat més de 4.000 restes faunístiques que han permès identificar més de 20 tàxons de micro i macrovertebrats.

En aquest últim grup s'inclouen elefants, rinoceronts, hipopòtams, així com una espècie primitiva de cavall amb tres peülles, l'Hipparion, i també rates i ratolins, amb fins a quatre espècies diferents, entre les que es troba la nova espècie descrita en aquest treball.

També han aparegut restes d'esquirols terrestres, gundis, jerbus, lirons, musaranyes, llangardaixos de vidre, colobres, serps verinoses i granotes pintades.