L'atenció primària pateix saturació de trucades segons els sindicats

Des de la posada en marxa de les mesures per controlar l’accés als centres sanitaris per la pandèmia de la COVID-19 «no s’ha aconseguit» que els usuaris de l’atenció primària s’acostumin al nou model. És la visió dels treballadors, a través dels seus sindicats, que alerten que s’està incrementant la càrrega de treball als professionals en imposar un ritme de trucades a pacients que consideren insostenible per la durada curta de l’atenció telefònica i pel col·lapse de les línies.

En una entrevista a Diari Més, el gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, reconeixia la setmana passada que la virtualitat «ha arribat per quedar-se» i que la presencialitat haurà de ser «per a coses imprescindibles», però la transformació «precipitada» ja està generant «conflictes» no només amb els usuaris sinó també amb el personal. L’objectiu final és que la seva agenda la porti el mateix professional i que no sigui el pacient qui hi tingui accés «lliure», una idea que no és compartida per tot el sector.

Francesc París, portaveu del sindicat Metges de Catalunya (MC), explica que la situació per a ells comença a semblar-se als temps previs a la vaga de l’any 2018, en què precisament els metges de primària reclamaven menys visites i més contractacions. «El problema és que no s’ha explicat», es lamenta, «es continua dient que és provisional». «Si es vol fer telemàticament han de millorar moltíssim els recursos dels que disposem», afegeix. En aquest sentit, una de les reivindicacions que farà aquest sindicat és que les trucades «no puguin ser ilimitades, ningú no pot fer res sense un temps assignat i aquí és on hi haurà discrepàncies».

En aquest sentit, aboga per un «pacte» no tan sols en els temps sinó també en els percentatges entre consultes telemàtiques i presencials. Aquesta aposta pel «consens», alhora, és compartida pel CATAC. MC, però, va més enllà, i demana que sigui el mateix professional qui decideixi si vol fer o no consultes telemàtiques. Hi ha especialitats, destaca París, que «podrien funcionar molt bé amb els recursos adequats». «Hauríem de sentir-nos còmodes en aquesta situació», conclou.

Per la seva banda, Margaritza Chávez, responsable de Sanitat a UGT, afirma que la nova manera de treballar «és molt difícil amb els professionals que tenim» i que «s’està notant» la manca d’efectius. «Durant anys han acostumat els usuaris a què vagin al CAP per tot i ara es vol canviar ràpidament», es lamenta. Des d’UGT no estan en contra dels canvis perquè el sistema «estava massificat», però ara mateix «hi ha gent que es queda més enllà de la seva jornada laboral per acabar de fer les trucades assignades».

Més presència als hospitals

El CatSalut ha fet en diverses ocasions campanyes per demanar als usuaris que no col·lapsin les Urgències dels hospitals i que abans vagin al CAP. Segons Margarita Chávez, «la presencialitat als CAP i a les Urgències dels hospitalts s’ha incrementat» i l’usuari «continua» anant «on sigui» perquè l’atenguin quan ell creu que ho necessita. Aquest fenomen es produeix més en zones urbanes, ja que, diu la responsable d’UGT, «als pobles estan més acostumats a ser atesos per telèfon». Maurici Sabaté, delegat sindical de primària de CATAC, es queixa que «quan a la gent no se li expliquen les coses, aquesta gent va a les portes dels CAP i s’hi aglomera». Una de les possibles causes és «la dificultat d’accessibilitat» d’algunes persones per demanar cita prèvia i aquí és on les zones menys poblades i els usuaris més envellits ho tindran pitjor. Alhora, també s’han reduït proves com el control de la tensió o als diabètics.

En aquest sentit, Marisa Cañón, membre del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, explica que «introduir les barreres telemàtiques deixa fora i dificulta l’accés a les persones grans i de qui no té coneixements ni mitjans físics».

Manca d’exploració física

Una de les conseqüències d’aquests canvis és com tot plegat afectarà a la medicina i a la infermeria, on fins ara s’havia prioritzat l’exploració física. «Ens han obligat a obviar-la», afirma el responsable de MC, «no hi ha arguments per defensar això, és el que ens han explicat a les facultats». De fet, de moment ni tan sols hi ha disponible la «videoconsulta» i algunes línies telefòniques «es col·lapsen» i això «posa nerviós als professionals».

Alguns ho estan perquè ni tan sols estan preparats per a aquests canvis, segons explica Sabaté. «L’atenció primària no tornarà a com havia estat fins ara», comenta, «ja ens havien obligat a fer canvis quan la primera avaluació la va començar a fer infermeria o quan es va informatitzar el sistema i es deia que els metges miraven més l’ordinador que el pacient». Tanmateix, el delegat de CATAC considera que «no es pot portar tot darrere una pantalla» i que l’atenció a distància genera «inseguretat» en la pràctica mèdica.

«Ja estava planificat»

En una cosa en què coincideixen tots els sindicats és que el canvi de model «ja estava planificat anteriorment al coronavirus» i, segons Francesc París, «ja s’estava portant a terme una prova pilot» abans de la pandèmia. Si finalment s’aplica més enllà de la pandèmia, els professionals esperen la reacció dels alcaldes dels municipis que acullen consultoris –que ara han reduït considerablement les hores d’atenció– o, fins i tot, dels col·legis professionals. «Han de jugar un paper important». Per la seva banda, Marisa Cañón creu que «es tracta d’una decisió que només busca estalviar recursos i no millorar la prestació del servei sanitari» i que no es mantindrà el vincle amb un sol professional.