El 58,7% dels professors de la URV són associats

La comunitat amb menys presència de professorat associat és el País Basc, amb el 8,5%. Les diferències també són notables entre universitats. A Catalunya, els percentatges més alts corresponen a la Rovira i Virgili, on els associats representen el 58,7% del total del PDI, i la Pompeu Fabra, amb el 49,5%, tot i que en aquest cas, a diferència de la tendència general, el nombre d'aquests docents s'ha reduït respecte al curs 2009-10, quan eren el 63,3%. Destaca també la Universitat de Barcelona per la seva envergadura i pel fort creixement que ha tingut el personal associat, que ha passat del 25,1% al 43,9%.

«Entenem que part d'aquest procés pot tenir a veure amb el fet que sigui la comunitat autònoma on més va caure el finançament públic a les universitats -un terç del finançament desapareix durant la crisi-. D'alguna forma podem pensar que aquesta caiguda tan forta s'ha compensat, d'una banda, pujant els preus de matrícula més que en cap altra comunitat autònoma i, de l'altra, recorrent a la figura del professorat associat més que en cap altra comunitat autònoma», ha afirmat Alfonso Herranz, coautor de l'informe juntament amb Vera Sacristán.

Una «gradual precarització»

L'informe mostra en el conjunt de l'estat espanyol una «gradual precarització» del professorat universitari, relacionada amb l'ús «creixent» i «inapropiat» d'aquesta figura. El professorat associat, de caràcter temporal, té per objectiu «incorporar a la universitat persones que per la seva experiència professional poden portar als estudiants coneixements i experiències lligades a l'exercici de la professió», recorda el document.

Els autors de l'informe sostenen que les dimensiones de la plantilla de professorat associat reflecteixen un «ús excessiu» d'aquesta figura -denunciat per diverses agències públiques i confirmada per sentències judicials-. Algunes universitats, ha assenyalat Herranz, troben en el professor associat una «solució econòmica» per «cobrir necessitats docents estructurals».

També és significativa l'estructura per edats del professorat associat, més jove que la de la resta de categories. Això mostraria, segons l'informe, que aquesta figura «no s'està utilitzant per contractar especialistes de reconeguda competència perquè aportin coneixements i experiència professionals, sinó que s'ha convertit en molts casos en una etapa primerenca i precària de la carrera acadèmica ordinària».

Herranz i Sacristán apunten que el creixement del professorat associat es pot explicar per diversos factors, com les dificultats financeres de les universitats públiques; el baix cost per hora impartida d'aquests docents en comparació amb el d'altres figures, com els catedràtics i els límits establerts per la taxa de reposició de personal a partir de l'inici de la crisi econòmica, entre altres.

En l'informe adverteixen que aquest augment i la precarització poden tenir diverses conseqüències, com una reducció de l'activitat de recerca a les universitats; un afebliment del vincle dels docents amb la institució; un risc per a la llibertat acadèmica en augmentar la vulnerabilitat laboral i un empitjorament de l'aprenentatge dels estudiants.

Professors associats i la crisi de la covid-19

En un context de crisi, els professors associats s'exposen a una «precarietat sobre precarietat», ha alertat Herranz, ja que si perden la feina principal o han de renunciar a la condició de treballadors autònoms -requisits legals d'aquesta figura- poden perdre la possibilitat de renovar el contracte amb la universitat.

Això podria passar en l'actual marc de la crisi de la covid-19. Ara bé, els autors de l'informe han apuntat que algunes universitats catalanes estan renovant automàticament el contracte dels associats sense comprovar l'activitat laboral externa.

La majoria d'universitats incompleixen el límit de professorat temporal

Un altre aspecte molt destacat que mostra l'informe és que la majoria d'universitats espanyoles es troben «en situació d'il·legalitat», perquè el percentatge de professorat temporal és «significativament superior» al límit legal. Precisament el creixement d'associats és una de les «raons essencials» que explica que en el sistema d'universitats públiques espanyoles incompleixi «de forma sistemàtica des del curs 2014-15» el límit establert per llei.

La llei marca que el personal docent i investigador amb vinculació temporal no pot superar el 40% de la plantilla de PDI. Aquest percentatge va arribar al 47% el curs 2018-19. D'aquest personal temporal, el 54% eren professionals associats. Catalunya és la segona comunitat que més es distancia del límit (59% de professorat temporal) per darrere de les Illes Balears (62%). 12 comunitats autònomes i 32 de les 48 universitats públiques espanyoles superaven el límit legal.