El Museu Bíblic Tarraconense exposa una reproducció d'una pileta trilingüe hebrea

La pileta va aparèixer l'any 1955 en un enderroc i va ser donada a l'erudit Joan Morales, que disposava d'un petit museu situat a la seu de la Catedral on exposava la seva col·lecció. Quan va morir, l'any 1971 els seus hereus van vendre la peça al Museu Sefardí de Toledo per un milió de pessetes. En aquella època, apunta Muñoz, per aquest import es podien comprar «dos pisos al carrer Ramón y Cajal». La vàlua de la peça és tan gran que la seva iconografia s'ha convertit en la imatge corporativa del museu.

La pileta original està feta amb marbre blanc i té unes dimensions de 14,40 centímetres d'altura i 65 centímetres d'amplada, i un pes de 5.700 grams. Presenta forma rectangular amb doble orifici i el seu frontal exterior està ornamentat a base de símbols jueus. Al centre hi ha una menorà o canelobre de set braços; a la seva dreta un motiu vegetal identificat com l'arbre de la vida i, a l'esquerra, una línia en angle recte que alguns experts consideren un xofar -un instrument musical de vent format per una banya de boc- mentre que n'hi ha d'altres que diuen que es tracta d'una serp. La peça també inclou dos galls dindi, símbols de la resurrecció.

A més d'aquesta representació la part frontal de la pileta inclou una triple inscripció: una en hebreu amb el missatge «Pau sobre Israel i sobre nosaltres i sobre els nostres fills»; una altra en llatí «Pau»; i una tercera en grec que no s'ha pogut desxifrar degut al seu deteriorament.

Pel que fa a l'ús de la peça, mentre alguns experts defensen que es tracta d'una pila d'ablucions -per a la purificació ritual del cos amb aigua-, n'hi ha que argumenten que es tracta d'un sarcòfag infantil o un ossari que posteriorment es va reutilitzar com a pila.

Nou espai museogràfic per explicar l'evolució de la Part Alta

La peça estarà exposada a l'aparador del Museu del carrer de les Coques i a l'octubre s'incorporarà a la col·lecció del Museu Bíblic en el marc del projecte TarrAcro-polis. El responsable del projecte i investigador de l'ICAC, Josep Maria Macias, ha avançat que la intenció és crear un punt d'interpretació permanent ubicat en una sala de la planta inferior del Museu Bíblic amb la voluntat d'explicar «tota la recerca dels darrers 15 o 20 anys a l'entorn de la Catedral de Tarragona».

Segons Macias, en concret es vol explicar l'evolució històrica, urbanística i espiritual de la Part Alta de la ciutat, «que ha evolucionat des de l'arquitectura militar, el culte imperial, la instal·lació d'una catedral visigòtica i la instal·lació de la catedral medieval que avui en dia encara està en ús».

El projecte de TarrAcro-polis prendrà forma al setembre mitjançant una proposta de museu virtual que permetrà consultar a les xarxes els materials relacionats amb el projecte. L'espai físic s'obrirà a l'octubre en fora d'una sala museogràfica en la qual es faran visites guiades. «Aquest projecte és un petit oasi d'optimisme dins d'aquest ambient decrèpit ocasionat per la pandèmia», ha tancat Macias.