«El psicòleg ha d'estar integrat al sistema sanitari»

Verònica Linares és psicòloga de l’Equip d’Atenció Psicosocial de Tarragona (EAPS) del programa d’atenció integral a persones que es troben procés de mort. Aquest equip de professionals ha treballat a primera línia en l’atenció psicosocial a persones afectades pel virus i els seus familiars dins del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa.

— Quina és la funció que desenvolupeu?

— Habitualment fem suport als equips de cures pal·liatives, i als PADES (programes d’atenció domiciliària). Durant tota la crisi sanitària desfermada per la covid-19, l’EAPS de la Fundació Vilaniu ha donat suport a aquests equips. També, entre d’altres, es va col·laborar amb Medicina Interna de l’hospital Joan XXIII i a l’UCI. Hem atès a persones que tenien familiars ingressats per la covid-19.

— Quins quadres heu detectat en aquestes persones ateses?

— No poder visitar els familiars ingressats ha estat una de les principals fonts de patiment entre familiars i pacients que s’ha sumat al confinament i a la manca d’informació. Els familiars rebien una trucada al dia que l’equip mèdic facilitava per informar sobre l’estat del pacient. Hi havia una espera d’aquesta trucada durant tot el dia i això ha provocat estats com reaccions d’ansietat i estrès davant del telèfon. L’espera fa que s’activin els mecanismes d’ansietat associats al telèfon.

— Heu hagut de fer seguiment d’aquestes persones després?

— En alguns casos sí que ha estat necessari, especialment amb familiars que han sentit més por durant tot el procés. Molts han tingut un sentiment de culpa pel fet que s’hagin contagiat, també molta por al desconfinament, a què el seu familiar es torni a contagiar.

— Aquells que han perdut algú per la covid-19 han pogut fer un dol amb normalitat?

— Ens hem trobat que, en aquesta situació, molta gent no és conscient que està de dol. Perquè hi ha elements de dol traumàtic, per la incertesa, pel fet que el mal pronòstic arriba ràpidament, es produeix com un estat de shock. Hi ha un procés d’incomprensió perquè molts no s’han pogut acomiadar, no han pogut veure el cos i no han pogut celebrar rituals. En circumstàncies normals, tot això ens ajuda a connectar amb la pèrdua, però tot aquest procés no s’ha pogut fer.

— Han pogut tractar pacients de covid-19?

— La majoria han estat derivacions de familiars. Una de les coses que hem detectat és la necessitat d’oferir una atenció integral del malalt. S’atén el cos i la salut i és un repte passar a un paradigma més psicosocial; és a dir, poder cobrir la necessitat de relació dels pacients. La covid-19 ha posat en relleu la importància de l’atenció psicosocial. El repte és que el psicòleg tingui més presència i que pugui fer aquest acompanyament per atendre la part social, espiritual, relacional. Moltes persones s’han sentit desbordades i els professionals de la psicologia ens bolquem en totes les situacions de crisi. El repte és tenir més presència al sistema sanitari, no ser un professional extern. Hi ha molta feina de prevenció a fer. El psicòleg pot ajudar a què les reaccions adaptatives no es converteixen en ansietat i depressió, en una patologia posterior. Cal repensar ara que tenim un respir i donar visibilitat a la necessitat de la figura del psicòleg integrat al sistema sanitari. S’ha estat treballant amb el dualisme entre cos i ànima i vivim un moment en què cada cop podem integrar una cosa i l’altra.