Una Tarragona conquerida per Napoléo hauria sigut diferent

L’Ajuntament de Tarragona va presentar ahir dimarts un plànol datat l’any 1811, d’autoria francesa, desconegut a la ciutat fins fa poc més d’un any. El document, d’especial rellevància històrica, mostra les fortificacions que l’exèrcit de Napoleó va preveure construir en cas de guanyar la guerra i romandre molts anys a la ciutat, fet que finalment no va succeir. Una Tarragona francesa hauria canviat l’estructura de la ciutat d’inicis del segle XIX. Un ampli sector de la Part Alta, incloent-hi l’actual plaça de la Font hauria desaparegut i en el seu lloc s’hauria aixecat una construcció defensiva.

El regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, va manifestar que el plànol va ser localitzat a la llibreria Le Balil de París i es va adquirir per un preu de 2.500 euros. De fet, els tràmits per comprar el plànol el va iniciar l’anterior responsable de l’àrea de Patrimoni, la regidora del PSC Begoña Floria. El document va arribar a Tarragona el passat mes de novembre, després de superar els tràmits corresponents en una operació d’aquestes característiques que afecten un valor patrimonial. Pinedo va dir que amb l’adquisició del plànol «tenim més informació de la ciutat i volem recuperar el nostre passat». A més, l’Ajuntament va encarregar l’estudi del plànol a la historiadora i especialista en la matèria Patrícia Terrado.

Pinedo va anunciar que l’Ajuntament ha iniciat l’estudi per a la creació d’un nou espai on ubicar el Museu d’Història de Tarragona. «Estem donant les primeres passes, però m’agradaria que estigués perfilat abans d’acabar la legislatura». Una ubicació possible seria l’edifici de l’antiga Tabacalera, tot i que l’àrea de Patrimoni cerca altres indrets. «El plànol seria un dels molts documents que s’exposarien en el nou edifici i que ara estan guardats en un magatzem», va dir. «El Museu d’Història de Tarragona ha de tenir una seu en condicions», va afirmar.

Per la seva banda, Patrícia Terrado va explicar el contingut del plànol i va destacar la importància de l’adquirit a París. «Tarragona té un patrimoni cartogràfic important, amb documents des del segle XI, que mostren els canvis que ha patit la ciutat», va comentar la historiadora, qui va apuntar que «la majoria es conserven en arxius militars». «Si les construccions defensives que hi ha en el plànol s’haguessin fet, la Tarragona que coneixem seria molt diferent», va afegir, «perquè la Part Alta hauria quedat reduïda a la meitat».

VEURE: La Tarragona que es van imaginar els francesos el 1811

Joan Ribas, el descobridor

L’arqueòleg municipal Joan Menchon va explicar, per la seva part, que la localització del plànol a la llibreria Le Balil la va fer Joan Ribas, bibliòfil i un dels fundadors de l’Associació Setge 1811. «M’ho va dir, vaig entrar al web de la llibreria i va ser una sorpresa veure el plànol», va comentar. Menchon va afegir que «hi va haver sensibilitat per part dels anteriors responsables polítics i es va decidir comprar el plànol» que ha estat estudiat per Terrado, «la persona que millor coneix la cartografia de Tarragona», per encàrrec de Pinedo.

Es tracta d’un plànol original amb unes mides de 555 per 760 mil·límetres, realitzat sobre suport paper, amb doble emmarcament lineal. Representa la ciutat de Tarragona i està dibuixat a tinta negra i aquarel·la de diferents colors. En groc es visualitza la proposta de construcció de les noves fortificacions defensives ocupant una part de la Part Alta.

En un altre context, Hermán Pinedo va anunciar que l’Ajuntament ha encarregat un estudi a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per estudiar la zona de l’Amfiteatre de roca, on s’assentaven graderies, «per no fer una intervenció equivocada quan arribi el moment».

VEURE: La Tarragona que es van imaginar els francesos el 1811