El Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Tarragona recupera la façana de 1862

La façana del Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, localitzat al carrer Méndez Núñez i que conté al seu interior l’única obra d’Antoni Gaudí a les comarques de Tarragona, recuperarà les característiques que tenia l’original de l’any 1862, obra de l’arquitecte Ignasi Jordà Harnalic. Part del revestiment de la part superior de la façana es va desprendre el 2018 i l’Ajuntament va fer un requeriment per arranjar els desperfectes. Antonio Martínez Subias, capellà rector del santuari, assessor per al patrimoni artístic de l’Arxidiòcesi de Tarragona i canonge responsable del patrimoni artístic de la Catedral, va manifestar ahir dijous a aquesta redacció que «pensava que s’hauria d’arranjar només la part més alta, on es van produir despreniments que mai van ser de pedres, però la sorpresa va ser que l’Ajuntament va dir que s’havia d’intervenir en tota la façana».

El projecte, pressupostat en 60.148 euros, va ser encarregat a l’arquitecte Jorge Portal Liaño. Les obres han començat aquesta setmana i l’objectiu és que hagin finalitzat d’aquí a dos mesos. La Diputació aporta una partida econòmica de 25.000 euros, la Generalitat de 10.000 i el fons comú diocesà altres 5.000 euros. Martínez Subias va comentar que «l’Ajuntament no fa cap aportació» i per finançar l’obra «hem demanat un préstec bancari de 40.000 euros a retornar en quatre anys, mentre que l’Arquebisbat avança 15.000 euros». El capellà rector del santuari es va mostrar «molt satisfet de l’aportació que va fer la Diputació que presidia Josep Poblet, així com la de la Generalitat». El projecte va ser encarregat a l’empresa Serk6. La covid-19 ha implicat un lleuger retard en l’inici de la intervenció arquitectònica que implicarà aportar una nova imatge a la façana del santuari de Méndez Núñez.

Martínez Subias va ressaltar que el projecte contempla «la recuperació de les mènsules del frontispici, es netejarà la pedra natural de la planta baixa i de l’entrada de l’església, així com el balcó i les finestres del primer pis, i es reposarà la façana de les plantes segona i tercera».

Testimoni del noucentisme

El màxim responsable del santuari va remarcar a aquesta redacció que «serà l’únic testimoni del conjunt que integrava la façana de l’antic Col·legi Jesús i Maria, actual Pau Delclós, i de la part de l’edifici que hi havia al carrer Armanyà».

A més, va comentar que quan es va construir el nou edifici escolar «s’hauria d’haver enderrocat per dins, però conservant tota la façana del 1862 que ara és de color blau, perquè el que queda de l’edifici original és una mostra de la poca arquitectura noucentista que encara tenim a la ciutat».

Perilla l’obra de Gaudí

El capellà rector del santuari de Méndez Núñez fa anys que alerta de les humitats que pateix aquest edifici i l’adjacent. «Seria imperdonable que l’única obra de Gaudí a les comarques de Tarragona es malmetés definitivament si no es troben les causes d’unes filtracions que provoquen unes patologies que patim tots, nosaltres i els veïns de l’edifici del costat».

Martínez Subias va explicar que «el més urgent és solucionar les filtracions enormes d’aigua que afecten tota la planta de l’església i els edificis que donen a Pons d’Icart». «Quan plou, tots patim les conseqüències d’aquestes escandaloses filtracions», va apuntar, per insistir a dir que convé trobar una solució com més aviat millor.

Martínez Subias va recordar que l’any 2018 l’Ajuntament, juntament amb l’empresa Ematsa, «va fer unes cates per sota de l’edifici, però tot va quedar en un informe». «Espero que pel bé de tots, de l’església i dels veïns, l’Ajuntament adopti les mesures necessàries per esbrinar l’origen de les filtracions d’aigua», va afegir. També va dir que «actualment l’Ajuntament està fent un informe», però el temps corre en contra del patrimoni únic que alberga el santuari. A més de ser l’única obra de Gaudí a Tarragona, també és el primer treball que va dur a terme, fins i tot abans d’obtenir el títol d’arquitecte.

Malgrat tot, Martínez Subias no perd l’esperança que un dia els problemes d’humitats es ressolguin. A l’interior de l’església, les conseqüències directes són perfectament visibles.