«Tornar a assajar va ser una alegria, no hi ha res més bonic que fer música junts»

—Arribeu a Tarragona després d’actuar dissabte passat al Catllar, en el primer concert post-confinament. Com es va sentir la banda?

—Va ser un concert molt emotiu després de tants mesos sense poder oferir música en viu. Tant els músics com el públic van quedar molt contents, fins i tot vam fer dos bisos perquè el públic s’hi va trobar molt a gust. Hi havia molta entrega i moltes ganes d’escoltar música.

—El cicle de concerts d’aquest estiu s’anomena Viatge per les emocions. Què hi podem trobar?

—Quan vam preparar el programa vam pensar que no podíem obviar la situació que hem viscut i i ho vam voler lligar a les emocions i els sentiments. Així que hem elaborat un programa amb música de tot el món, d’Orient a Occident, seguint també la trajectòria del virus. Hi ha per exemple música del Japó, A song of Japan, escrita després del tsunami del 2011 en homenatge a les víctimes. Hi ha música russa, amb Shostakovich, europea, amb The Queen, o fins i tot música per als nens, amb la banda sonora d’Aladdin. També interpretarem Parc del Francolí, una peça que va escriure el company Antonio Luís Fernández Ortega durant el confinament. I per fer-ho més rodó, vam pensar combinar les peces musicals amb obres literàries i poètiques, algunes de les quals parlen directament de la pandèmia, com Temps de canvis, del company Albert Baiget, o altres d’autors com Saramago, Martí i Pol o la tarragonina Montserrat Abelló.

—Com va viure la banda els mesos de confinament?

—Quan va començar, el primer que vam pensar va ser que no havíem de perdre el lligam entre els músics, calia que estiguessin en contacte. Una de les primeres accions que vam fer, al cap de poc temps de quedar-nos a casa, va ser l’Amparito Roca als balcons, que vam obrir a tota la ciutat i va tenir una resposta brutal. Després, durant el confinament hem seguit fent coses, hem estat enviant partitures perquè els músics poguessin seguir tocant des de casa, hem fet algun vídeo de tots tocant, cadascú a casa seva… En definitiva, una sèrie d’activitats perquè els músics seguissin en contacte. Ara bé, el moment en què va ser possible tornar a fer assajos va ser una alegria, no hi ha res més bonic que poder tornar a fer música junts.

—La música ha jugat un paper rellevant durant el confinament. Què en queda, ara?

—Penso que ha estat molt positiu el fet que la gent hagi vist que les arts en general i la música en particular són una eina molt potent. Això ens ha de fer reflexionar, no només a la societat, sinó també a les persones que ens governen. Ara que tot ha passat, resulta que la música en directe és perillosa, quan s’estan seguint els protocols de seguretat més estrictes. El que ha passat hauria de marcar un punt d’inflexió que servís per donar a la música la importància i el suport que es mereix.