La Quinta de Sant Rafael de Tarragona és una casa modernista edificada l'any 1912 per Marià Puig i Valls, per a residència particular del seu germà Rafael.
Els terrenys de la finca tenien un parc amb un gran nombre d'espècies d'arbres i arbusts, identificades amb cartells, amb voluntat pedagògica, i moltes escultures procedents de l'Exposició Universal de Barcelona, de 1888.
Quan l'ajuntament de Tarragona va comprar la finca i la va convertir en parc es van trobar les restes d'una vila romana que els arqueòlegs han deduït que devia ser un hostal. Aquestes restes no tenen cap cartell explicatiu, i es troben entrant a la finca per la porta principal, a l'esquerra.
Junta a la casa hi ha un pou. Quan a l'habitatge hi vivien, diuen que un dia, accidentalment, hi va caure un nen i no van arribar a temps per salvar-lo.
Les persones especialment sensibles asseguren que, quan hi ha silenci, si es para molta atenció, encara es poden sentir els gemecs de la criatura, de la que van rescatar el seu cos, però no pas l'animeta, que es va quedar dins.