El Càmping Trillas vol que uns altres tècnics revisin la sanció del consistori

El Càmping Trillas de Tamarit estudia totes les alternatives legals contra l’Ajuntament de Tarragona, després que aquest decidís multar al complex amb 900.000 euros per edificació il·legal, però abans demanarà una revisió extraordinària de l’expedient sancionador per part d’altres tècnics municipals. Va ser en el passat plenari del consistori del 24 de juliol quan, amb els vots favorables d’ERC, En Comú Podem, PSC, Junts per Tarragona i la CUP, i amb les abstencions de Ciutadans i el PP, es va desestimar «sense ni valorar-lo completament», segons els propietaris, el recurs de l’empresa a l’expedient sancionador per haver desboscat, pavimentat i haver col·locat bungalous en un sòl no edificable, segons el consistori. A partir d’aquí, els propietaris del càmping ja van advertir que prendrien accions legals contra l’Ajuntament i van anunciar que el primer pas seria interposar un contenciós administratiu.

«No descartem cap possibilitat per a exercir la nostra defensa», afirmava Roger Trillas, director del complex turístic. No obstant això, aquestes accions estaran a l’espera de la resposta del consistori a la proposta de l’empresa que un equip de tècnics externs a la sanció dugui a terme una revisió extraordinària de l’expedient, explica Trillas. «Volem promoure un escenari de diàleg que fins a la data no ha existit i així evitar tot el procés judicial que pot durar anys», afegia el director. En aquest sentit, Trillas comentava que «ells diuen defensar un interès públic però en realitat el perjudiquen, perquè els terrenys tenen ús de càmping i, si ens donen la raó, la hisenda pública de l’Ajuntament sofrirà unes conseqüències molt negatives».

De fet, els propietaris del càmping defensen que «la zona en qüestió forma part de la clau 37 del POUM, que permet l’ús de càmping d’aquell espai i, per tant, és mentida quan diuen que estem urbanitzant en sòl no urbanitzable». En primer lloc, «dels 350 càmpings que hi ha Catalunya, 340 estan situats en sòls no urbanitzables», afegia Trillas, que deia que «l’activitat de càmping, no es pot fer d’altra manera que en sòl no urbanitzable, però la gent això no ho sap». El director assenyalava que s’ha treballat moltíssim per regularitzar situacions urbanístiques, com per exemple quan «es va promoure una modificació del Pla Costaner de la Generalitat i del mateix POUM, pagat pels càmpings, per poder acceptar aquesta modificació. Aquesta consisteix en el fet que tots els terrenys que no són clau 37 i que estan ocupats per un càmping des d’abans del 2005, passin a ser compatibles amb l’ús de càmping».

Concretament, el Pla General d’Ordenació Urbana, antic POUM del 1995 ja contemplava en l’article 354 d’«Usos» del capítol vuitè de «Càmping en sòl no urbanitzable (clau 37)» que «s’admet l’ús de càmping i caravàning. Exclusivament com a activitat complementària de l’ús anterior s’admeten els següents: comercial, amb sostre màxim de 900 m2, esportiu, lleure, oficines lligades a l’explotació del càmping, religiós, sanitari-assistencial i habitatge amb un màxim de dues unitats per cada sector o unitat de zona».

Si més no, Trillas reconeix que van transformar aquell espai sense llicència d’obres que, segons ell, és l’única multa que els haurien de posar. «Vam demanar la llicència el 2011 i vam posar els mobilehomes el 2017, quan ja feia sis anys que no ens donaven resposta», lamentava el director, que detalla que, abans, el silenci administratiu era positiu, de manera que, si el consistori no deia res, ho podia fer, però va canviar a negatiu i d’aquesta manera no es poden fer obres fins a tenir llicència.