Els rebrots i l'amenaça de nous confinaments reactiven la demanda d'atenció psicològica

Segons el psicòleg, cal fer tot el possible perquè la pandèmia ens passi «la menor factura emocional» possible. La clau, apunta, és la gestió emocional i intentar donar un altre enfocament a aquelles situacions que ens generen malestar. «Cal convertir les preocupacions que tenim en problemes per tal de poder-los abordar», subratlla.

Un dels àmbits amb una demanda creixent és el de la parella perquè situacions com la del confinament l'han posat a prova, i han propiciat l'aparició de conflictes i de problemes. El motiu, apunta Díaz, és que sovint es cau en l'error d'intentar apartar els problemes de parella o no ocupar-se'n, en lloc d'intentar resoldre'ls.

En general, el psicòleg aconsella més flexibilitat, empatia i millorar la comunicació. «Si tinc algun problema ho he de saber comunicar, però no en forma d'explosió emocional. Perquè, així, l'altre no ho rebrà», reflexiona.

Les vacances es presenten com una bona opció per desconnectar, però Díaz avisa que la informació relacionada amb la covid «ens perseguirà anem on anem». «Cal tenir moments per informar-nos, si cal, però també augmentar els moments d'esbarjo, recuperar l'oci i els contactes amb familiars i amics, sempre respectant la distància i les mesures de seguretat», exposa.

Un dels col·lectius que més preocupen és el dels sanitaris i, en general, el personal d'emergències, que ha patit un gran «desgast». Haver de fer front a una pandèmia sense precedents i la incertesa del que vindrà agreugen una situació «d'estat d'ànim baix» i hi ha casos que presenten «una afectació psicològica important». «Si vols cuidar, t'has de cuidar a tu mateix primer. Hi ha molta feina a fer», subratlla Díaz.

Conductes obsessives

El psicòleg explica que també detecten adolescents amb símptomes d'ansietat, però no tant per la situació de la pandèmia, que en general diu que han afrontat prou bé, sinó per la incertesa de com serà el proper curs escolar. També van a l'alça els problemes de dependència del mòbil, que en alguns casos poden derivar en una addició.

A més, la por al contagi també ha fet aflorar alguns trastorns obsessius compulsius que potser eren latents en algunes persones. En general, els psicòlegs veuen casos majoritàriament en adults, però els ha sorprès l'augment en adolescents, on no són tan habituals. «Hi ha por a contaminar-se o a poder contaminar l'altre, i a partir d'aquesta obsessió es desenvolupen conductes de comprovació i de neteja de forma compulsiva», relata Díaz.

Davant d'aquestes situacions els psicòlegs demanen «fugir» de les teràpies o procediments «que no estiguin ben regulats». «Estan sorgint moltes pseudoteràpies que s'aprofiten de la gent quan està més vulnerable, com és aquest moment», avisa Díaz. A més, els professionals fan una crida a evitar l'autoconsum de fàrmacs per controlar els estats psicoemocionals. «Amb teràpia o amb una assistència correcta es poden solucionar», defensa.

Depressió en esportistes d'elit

En la vessant de la psicologia de l'esport i de l'activitat física, els psicòlegs estan veient un augment de casos de depressió i d'ansietat en atletes d'alt rendiment. Es tracta d'esportistes que portaven molt de temps preparant-se per a la temporada i que, finalment, han vist com les olimpíades o les finals d'un campionat s'han anul·lat.

Això, explica el psicòleg, fa pensar que, a banda de l'alt rendiment, alguns d'ells «no han dedicat molta atenció a les altres àrees de la vida on es podrien agafar en aquests moments». «Per això incidim que aquesta preparació no ha de ser només esportiva, sinó que ha de ser sempre global per poder rendir al màxim», tanca.