L'únic peix que menja plàstic a la platja

Turisme de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors ha instal·lat un nou element a la platja de l’Arenal. Es tracta de «l’únic peix que menja plàstic», una escultura que fa de contenidor de reciclatge d’envasos, «de tal manera que, quan és ple, serveix d’element visual per a la conscienciació sobre l’efecte devastador sobre la fauna marina que té la presència dels plàstics als nostres mars i oceans», ha explicat la regidora de Turisme de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant Maria José Gómez.

«La seva ubicació està pensada perquè es trobi en un lloc d’afluència de gent i s’ha col·locat de manera que puguin utilitzar-lo tant els usuaris de la platja com les persones que passen passeig marítim», afegeix la mateixa regidora. L’escultura ha estat dissenyada per Rosendo Porro Cuesta, un artista dedicat al treball i artesania del ferro al taller L’Enclusa, al Poble Espanyol de Barcelona.

Rosendo Porro Cuesta (Granollers 1981) es va graduar com a Graduat superior en Arts aplicades a la forja artística a EART Vic l’any 2002. Va començar a treballar en un petit taller familiar on va conèixer les tècniques de la forja més tradicional i va perfeccionar la tècnica de soldador sempre vinculat a espais arquitectònics.

Durant els anys següents va dedicar gran part de la seva jornada laboral a el món de la docència, impartint cursos de soldadura i caldereria.

Paral·lelament va conèixer Josep Plandiura, amb qui va començar a treballar al seu taller i va col·laborar en la construcció i instal·lació de nombroses escultures de gran format, fins a l’actualitat.

L’any 2012 va emprendre el seu projecte personal i va obrir el seu primer taller L’Enclusa, situat a El Poble Espanyol de la ciutat de Barcelona, durant aquests anys ha col·laborat amb interioristes, dissenyadors i artistes realitzant tot tipus de peces ferro.

Actualment té el seu taller a les Franqueses de Vallès, on està immers en nous projectes escultòrics i col·laborant en treballs escenogràfics per a publicitat i sèries de televisió.

L’obra escultòrica de l’artista vol ser una il·lusió òptica, traspassant els límits de l’dibuix i arribant a l’escultura. D’aquesta manera converteix les formes i els objectes més quotidians en excepcionals.

Juga amb els límits de les línies i de la matèria per crear espais on l’espectador reconegui l’objecte en un entorn inèdit. Així converteix la densitat de la matèria en simples línies envaint l’espai, donant peu a la imaginació per veure més enllà del conegut.