A finals d'agost de 1993, al número 3 del carrer Francesc Bastos, de Tarragona, hi va haver un cas estrany de possessió, del que se'n van fer ressò els mitjans de comunicació de l'època, les revistes especialitzades en temes misteriosos i, fins i tot, alguns llibres.
A la casa hi vivia un matrimoni d'octogenaris, i van passar per una experiència aterridora que es repetia cada dia; objectes que es movien tots sols, portes d'habitacions i d'armaris que bategaven sense cap motiu i, al vespre, crits, gemecs i sorolls seguits...
Els veïns també estaven molt nerviosos i no paraven d'entrar i sortir, per comprovar els fets personalment.
El Sr. Rector de la parròquia va beneir la casa sense cap èxit. També hi van participar els investigadors Francesc Bisbal i Ramón Gaibar.
Bisbal pensava que es tractava d'un cas de polstergeit, un cas 'singular', ja que a la casa no hi vivia cap persona jove que solen ser les que provoquen aquestes situacions.
Gaibar, per altra banda, creia que els fenòmens es devien a alguna entitat de el més enllà. Aquesta opinió era compartida pel matrimoni que residia a l'habitatge.
Al final, després d'alguns rituals de purificació, els fenòmens es van acabar i, avui dia, aquells fets estan pràcticament oblidats.