L'IPHES troba cérvols de 60.000 anys

Les excavacions a l’Abric Romaní de Capellades (Anoia), que lidera Eudald Carbonell des del 1983, han deixat al descobert en la campanya d’aquest 2020 un possible campament de caçadors de cérvols, amb la localització de cranis d’aquesta espècia de fa 60.000 anys. La troballa ha estat en el nivell R, on vivien els neandertals. Els treballs a l’Abric Romaní estan vinculats a la URV i, més en concret, a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Les restes, que s’han deixat a la superfície amb la intenció d’extreure-les en la campanya de l’any vinent, han estat el colofó a una intervenció, va subratllar la codirectora del jaciment, Palmira Saladié, ahir dijous, darrer dia de la intervenció. Les restes tenen «més potencial del que pensàvem al principi», va dir. Cal recordar que, a causa de la pandèmia, les excavacions d’enguany han comptat amb un terç dels arqueòlegs habituals i ha durat menys dies.

La campanya d’excavacions a l’Abric Romaní de Capellades va arrencar el passat 7 d’agost i s’han centrat al nivell R, a onze metres de profunditat. Les dades preliminars apuntaven que en aquest nivell els neandertals hi feien «ocupacions molt curtes». Els treballs d’enguany han pogut determinar que es podria tractar d’un campament de caçadors de cérvols. Concretament, s’han localitzat tres cranis, el darrer el passat dimarts.

Segons va explicar Saladié, es tracta d’una troballa rellevant perquè és la primera vegada que troben una sola espècie. «Normalment trobem alternança de cérvol i cavall i aquí sembla que estaven especialitzats només en la de cérvol», va dir. A més, el fet que les astes de l’animal estiguin ancorades denota que es trobaven en època de zel pel qual, segons els experts, van ser capturats entre la tardor i l’hivern. «Esbrinar el calendari d’ocupació és una tasca difícil i aquests cranis ens han aportat molta més informació de la que esperàvem», va dir la investigadora de l’IPHES, qui va comentar que els tres exemplars descoberts s’han netejat i segueixen a la superfície. La seva retirada és una tasca molt minuciosa «per no perdre cap evidència», va especificar Saladié. Per tant, s’ha posposat l’extracció per la campanya vinent.

En paral·lel, mantenint la tendència dels darrers anys, durant les excavacions d’enguany els arqueòlegs han documentat diversos negatius de fusta neandertal i fogars. Cal recordar que l’Abric Romaní és un jaciment que destaca per la presència de fogars ben conservats i enguany els arqueòlegs han aconseguit delimitar prop d’una desena, va dir Saladié.

L’arqueòloga va remarcar que aquest 2020 els treballs es concentraven en un nivell «finet, que pensàvem que podríem acabar, però les restes que hem anat localitzant, més de les que ens pensàvem, ens ha fet anar més a poc a poc i no ha estat així». No obstant això, la investigadora va insistir en el fet que es tracta d’un nivell «molt interessant, amb més potencial del que pensàvem».

Les limitacions per la pandèmia han obligat aquest 2020 a escurçar els dies d’excavacions i reduir a un terç els arqueòlegs. N’hi ha hagut 15, amb un màxim de 12 al dia. La codirectora va subratllar que el fet que enguany fossin professionals i no estudiants ha permès «avançar més de pressa». Tot i això, té clar que, de cara al pròxim estiu, el que els agradaria és poder tornar a ser «un jaciment escola, que és el que ens caracteritza».