El diputat del PSC Carles Castillo trenca el carnet per la «deriva» de la formació

El diputat del PSC Carles Castillo, líder del corrent crític «Juliol del 78» i primer càrrec socialista que va visitar un dirigent independentista a la presó, ha demanat avui a la direcció del partit la seva baixa com a militant, a causa de la «deriva» de la formació, tot i que mantindrà per ara el seu escó al Parlament.

Segons han avançat a EFE fonts socialistes, el tarragoní ha enviat aquest matí una carta a la direcció del PSC i al seu líder, Miquel Iceta, al ministre de Sanitat, Salvador Illa, i a la direcció del partit a Tarragona, en què «amb molta tristesa» demana oficialment la seva baixa com a militant en «no poder entendre ni compartir» la postura dels socialistes en diverses qüestions.

En la missiva, exposa el seu desacord amb que el PSOE digui que té «ànima republicana» però «doni suport» a una monarquia «corrupta»; lamenta el «complex» del PSC davant el fet que càrrecs socialistes, com ell mateix, visitessin els polítics independentistes a la presó; o retreu les campanyes «negatives» contra l'alcalde de Tarragona Pau Ricomà (ERC) per «intentar canviar dinàmiques» que el PSC «no va voler canviar» mentre va governar.

Si bé Castillo ha decidit trencar definitivament el carnet socialista, aquestes fonts han confirmat que la seva intenció serà mantenir per ara el seu escó com a diputat no adscrit al Parlament per Tarragona, tot i que preveu deixar-ho en pròximes setmanes; mentrestant, no renuncia a seguir formant part del grup parlamentari del PSC com a independent.

Castillo lidera des de fa dos anys el corrent crític «Juliol del 78», un sector intern del PSC que va néixer amb un perfil «catalanista, federalista i marcadament d'esquerres» i que des del seu inici es va mostrar molt crític amb la direcció.

El diputat per Tarragona -que va ser cap de llista en aquesta província el 2015 i número dos el 2017- va ser a més el primer càrrec socialista que va visitar un dels dirigents independentistes empresonats, en aquest cas Oriol Junqueras el 2018 a la presó madrilenya d'Estremera, cosa que va fer a títol personal i per raons d'«humanitat».

A continuació, es reprodueix íntegrament la carta enviada per Carles Castillo a l'adreça del PSC, a la qual ha tingut accés EFE:

«Aquesta és segurament una de les cartes més complicades d’escriure de la meva vida. Però després de 27 anys de militància socialista, cal seguir afrontant les situacions mirant als ulls als problemes, i donant la cara, com acostumo a dir de vegades, «hasta para que te la partan», que és el que jo crec que s’ha de fer en política sempre. De fa un temps ençà constato que les diferències entre la meva pròpia línia de pensament i l’oficial del partit s’han fet cada vegada més grans i més profundes. No és així amb la majoria d’agrupacions, ni amb la majoria de militància de base, amb les que m’uneix una concepció de la política com a instrument valent de canvi social, amb la idea nuclear que el càrrec polític és una mera eina de treball, i mai una finalitat en si mateixa. Però de nou és massa la diferència entre el desig benintencionat de la militància, i les realitats que després es materialitzen realment. No parlo de fer revolucions, o de ser un ésser de llum. Vaig ser Tinent d’Alcalde de dues àrees tan principals com són la seguretat ciutadana i Territori de Tarragona. Sé perfectament què implica gestionar i les certeses que s’han de donar als diferents sectors d’aquesta ciutat. Parlo de tenir voluntat de canviar la realitat a poc a poc. Parlo de fer el que has dit que faries durant la campanya electoral, tal com ho has dit. Parlo de no decebre fent de vegades el contrari del que has dit que faries, o del que la teva natura política implica. Són masses ja les diferències de criteri que em fan sentir lluny de les actuals direccions territorials del partit, i això s’ha d’afrontar també amb la necessària honestedat que exigeix la política. Primer amb mi mateix, però també amb els companys i les companyes que em van escollir, i que van dipositar el seu vot i la seva confiança en la meva persona, per representar-los al Parlament de Catalunya. No entenc com, pel que fa a tota Espanya, no hem acabat ja amb la indigna reforma laboral perpetrada pel PP, ni hem tirat enrere la famosa Llei Mordassa, ni com podem estar donant suport a una monarquia investigada i que s’està demostrant corrupta, que a més ens van colar per la porta de darrera. No entenc (ni jo ni ningú) allò de tenir ànima republicana i sempre (fins i tot en les pitjors i més evidents situacions) donar suport a la monarquia. No entenc per què hi ha tant de complex o incapacitat a la direcció de Catalunya, on alguns companys i companyes s’han sentit incapaços d’explicar que havien anat a visitar els polítics presos a la presó. D’altres no ho han fet. I això no significa donar-los cap mena d’aval polític. És només una qüestió de persones i d’humanitat. No entenc com a Tarragona ciutat, després d’haver estat governant 12 anys, podem dedicar-nos a fer campanyes en negatiu de tot el que es fa a la ciutat, i pretendre posar contínuament el dit a l’ull dels qui intenten canviar algunes dinàmiques tarragonines que nosaltres no vam voler o no vam ser capaços de canviar. Per tot això, companys i companyes, que no entenc ni puc compartir, i que ja s’ha fet massa gran i massa evident, és pel que crec que m’he d’apartar completament del partit en aquests moments, i és pel que, amb molta tristor, us demano oficialment la meva baixa com a militant que sóc des que tenia 17 anys. Ha estat un orgull i un honor poder-vos representar a l’Ajuntament de Tarragona i al Parlament de Catalunya. Gràcies per haver-ho permès escollint-me. Bon camí tingueu».