Enric Seritjol, l''alma mater' del Tarraco Viva des de la Riera de Gaià

Poques persones estimen i s’emocionen tant amb la història com Enric Seritjol, i encara més si es tracta de l’època romana de Tarragona, la seva ciutat. Només cal parlar una estona amb ell per observar com li brillen els ulls mentre explica les poques diferències que hi ha entre la cultura i la manera de viure de l’Imperi que va controlar tot el Mediterrani amb l’actual, salvant les distàncies tecnològiques, és clar.

Des del seu taller de la Riera de Gaià, on porta 15 dels 20 anys que fa que treballa des de l’Associació Projecte Phoenix pel Festival Tarraco Viva, explica al que es dedica l’entitat que presideix. «Vam néixer, i pràcticament existim, per donar suport al Tarraco Viva», diu. Ell i el seu germà, Magí Seritjol, que és l’actual director del festival, van començar viatjant per Espanya, Itàlia i altres països europeus per veure com divulgaven allí el seu patrimoni, i es van adonar que «només feien festes». «No ens agradava la idea de fer una altra festa per explicar el passat romà, ja que aquí en tenim moltes, i vam acostar-nos més a un model anglosaxó, que consistia a reconstruir els elements del passat, de vestuaris i mobiliari, per explicar-lo», sosté Seritjol. En aquest sentit, assegura que «des de fa temps, però, diem que als espectacles no reconstruïm, sinó que recreem el passat el més fidedigne possible, i no ho fem per disfressar-nos i fer una desfilada, sinó que la nostra obsessió és l’ensenyament i la divulgació de la història del món antic, i sobretot del món clàssic». Al Tarraco Viva, cap grup dels que hi participen, pot fer només exhibició, segons Seritjol. «Els demanem que expliquin, si la proposta és dels esclaus, que ensenyin com vivien, quines eren els seus costums, què menjaven, etc.», assenyala el president de Phoenix. A més, celebra que «aquest model historicodidàctic l’estan copiant altres països d’Europa». Lamenta, però, que «ens ho hem de produir tot». No obstant això, Seritjol defensa que «la part de recreació del material, la part física, és dura però senzilla. En canvi, la part de buscar informació i trobar la documentació, desgranar-la i simplificar-la a un format d’aproximadament una hora és el més complicat».

El taller

Des de la Riera de Gaià crea, amb els companys de l’Associació Projecte Phoenix, els diferents materials i elements que s’utilitzen a les representacions divulgatives del festival. Seritjol reconeix que enguany, amb la pandèmia, ha tingut la mateixa feina però més accelerada, a causa de la inactivitat obligada pel confinament. A més, avança que al Tarraco Viva d’aquest 2020 predominarà el contingut virtual però, si la situació no empitjora, esperen poder fer passes en viu amb un públic molt reduït. «Serà diferent però volem fer-ho, perquè cal plantar cara al virus, amb el qual hem de conviure», assenyala.

Finalment Seritjol explica que quan va arribar al nou taller de la població del Baix Gaià li va semblar molt gran, «però al cap de 15 anys veig que ja se m’ha quedat petit». I és que el local està ple de peces històriques recreades després d’hores i hores d’esforç, amor i dedicació.