«Premiem a qui ens fa avançar cap a una societat més justa i equitativa»

—Semblava que no arribaria el moment, però finalment, els Premis Ones són aquí. Com es presenten?

—Amb moltes ganes. Gairebé tots els premiats vindran a recollir el seu guardó i això sol ja és un gran triomf, perquè demostra la importància que es donen als premis. Malgrat les vicissituds, no han volgut faltar a la cita, cosa que et fa sentir orgullós.

—Què ens espera a la gala?

—Serà una vetllada amb una càrrega emocional molt forta. D’una banda, perquè la dedicarem a totes aquelles persones que han mort a causa de la pandèmia. D’altra, perquè farem un homenatge pòstum a Ernesto Cardenal, president de la Red Internacional de Escritores por la Tierra (RIET), entitat amb qui col·laborem i que entrega un dels guardons. De fet, hem afegit el nom d’Ernesto Cardenal al Reconeixement de la RIET, un premi que enguany és per al músic cubà, però molt vinculat amb Vila-seca i al seu conservatori, Cecilio Tieles.

—Pel que fa als guardons, hi ha novetats?

—S’estrena el Reconeixement Bosque Habitado, que entrega el programa amb el mateix nom de Radio 3, i que enguany recaurà en mans de José María Galán, un activista i impulsor de brigades antifurtius al continent africà.

—Parli’m dels altres premiats.

—Un dels noms més destacats és Nadia Ghulam. És una premiada que em genera molta tendresa. Quan era nena i vivia a l’Afganistan va haver de fer-se passar pel seu germà mort per a poder treballar al carrer, ja que a les dones no se’ls hi permetia en plena dictadura talibà. Un bombardeig va impactar a casa seva i va quedar molt malferida i es va haver de sotmetre a moltes operacions. Finalment, va ser acollida per una família catalana i des d’aquí no només ha narrat les seves vivències, per a generar consciència sinó per a ajudar a moltes dones que es troben en una situació similar a la que ella va viure. Sobretot se li premia el coratge de caure i aixecar-se tantes vegades com ha fet ella.

—Un altre nom de dona destacat és el de Grethel Aguilar.

—Exacte. És la Directora de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), un dels organismes internacionals més importants en la lluita ambientalista. Justament ella és una de les premiades que no podrà assistir a la gala. I no per falta de ganes. És de Costa Rica i a causa de la pandèmia, no permeten que ningú surti del país, així que no podrà ser a Tarragona.

—La trajectòria d’aquestes guardonades mostra el seu compromís amb el feminisme.

—És el nostre granet de sorra per a feminitzar la societat. Des de fa uns anys, busquem que entre els nostres premiats hi hagi noms de dona. El compromís és ferm i mostra d’això és el seminari que estem preparant pel novembre sobre el paper de la dona en el medi ambient i la lluita climàtica, on totes les ponents seran dones.

—La cultura també té el seu espai entre els premiats.

—Tenim el cantant de rumba catalana Sicus Carbonell. El guardó, però, no el rep per la seva trajectòria musical, que és boníssima, sinó per la gran tasca d’integració del seu clan gitano i per treballar a favor del mestissatge i la diversitat fusionant la rumba amb altres ritmes. Gent com en Sicus, una persona solidària, implicada en la defensa dels drets humans i la integració, és a la que ens agrada premiar perquè són els encarregats de fer-nos avançar cap a una societat més justa i equitativa. Seguint aquesta línia, hem premiat a l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors.

—La seva presidenta és tarragonina.

—Així és, la Neus Roig és tarragonina. L’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors està fent una gran tasca i és un d’aquells premiats que feia unes quantes edicions que teníem a llista d’espera i enguany finalment s’enduu el reconeixement. Rebem moltes propostes per a possibles candidatures i és molta responsabilitat escollir a qui donar finalment els premis. A la vegada, això ens omple d’orgull, perquè significa que els premis, després de 26 anys, han assolit un prestigi que no necessiten altres guarniments.

—El territori també té els seus premiats.

—D’una banda, tenim el premi de Sirusa, que enguany recau, per segona vegada, per Vila-seca. El motiu és molt senzill: fan els deures. Les xifres de recollida selectiva així ho demostren i per això s’enduen de nou el premi. De altra banda, tenim a l’Associació Deportiva Torreforta, que han treballat i treballen per aconseguir la integració dels nens de famílies migrants nouvingudes a la ciutat, especialment als barris de Ponent, mitjançant l’esport.

—I pel que fa a les entitats mediambientalistes?

—Tenim un premiat que donarà un gran exemple a Tarragona. Es tracta de l’Anillo Verde de Santander. En el seu cas, una fundació s’encarrega de gestionar l’espai, recuperar els hàbitats i fer activitats de conscienciació. Perquè un projecte com el de Santander funcioni, cal anar més enllà dels mapes, que és l’únic que tenim a Tarragona, i cal acompanyar-lo d’un pressupost. M’agradaria que un projecte com aquest es materialitzés aquí i crec que els premis són una bona oportunitat per aprendre’n d’ells. A banda, tenim altres entitats guardonades com la fundació Global Nature, que tenen en custòdia més de 24.000 hectàrees d’espais naturals a Espanya i gestionen més de 110 zones humides. I l’Associació Vida Sana i la seva presidenta, Ángeles Parra, que han impulsat les fires BioCultura, a Barcelona i Madrid.

—L’inici del confinament ens va deixar imatges sorprenents de fauna i recuperació dels ecosistemes. Creu que la conscienciació sobre el medi ambient ha baixat amb la represa de l’activitat?

—Amb el desconfinament s’ha perdut l’efecte sorpresa. Però, si una cosa ha tingut bona el confinament, és que ha demostrat que tots aquells que deien que el canvi climàtic no era conseqüència directa de l’activitat humana mentien. Hem vist com els ecosistemes es regeneraven sols, simplement perquè no factor humà no hi era present. Com diu Jane Godall, el coronavirus és simplement un avís a la humanitat del que ens pot venir. Per això, hem de seguir treballant i conscienciant. Estic convençut que un altre món és possible, encara que pugui sonar a clixé.

—Parli’m de la gala. Es van plantejar ajornar-la o fer-la només online?

—Va ser una opció. De fet, tenim un plató preparat perquè si finalment no la poguéssim celebrar al Teatre Tarragona, la poguéssim retransmetre per Internet.

—Una de les novetats és que es podrà veure de les llars.

—Es podrà seguir en directe per TAC12 i a través de les nostres xarxes socials. De cara a pròximes edicions, continuarem emetent la gala en directe perquè es pugui seguir des d’arreu del món.

—Quines mesures de seguretat s’han previst?

—Hem contractat una empresa de seguretat perquè supervisi l’accés i faci un control de temperatura dels assistents. Repartirem mascaretes i no hi haurà l’aperitiu que es fa post gala.

—Per últim, el lema d’aquesta edició és ‘26 anys generant il·lusions’. Quines il·lusions vol seguir generant?

—La meva il·lusió és que no ens marxi la il·lusió de preparar més edicions dels Premis Ones i traslladar la nostra implicació i emoció a la ciutat.