Pesca elèctrica per evitar que morin més peixos al tram final del riu Francolí

L’Ajuntament de Tarragona contractarà en els pròxims dies un servei de pesca elèctrica per rescatar aquells exemplars de peixos que es trobin entollats al tram final Francolí i traslladar-los, o bé al mar o bé riu amunt, segons quin sigui el seu hàbitat natural. Aquest tram baix del Francolí, en la seva arribada a la desembocadura, pateix molt sovint episodis de sequera, principalment a l’estiu, que provoquen la mort de centenars d’exemplars de peixos.

Segons Joan Ramon Mendo, tècnic en defensa ambiental del grup ecologista Gepec, aquesta sequera que pateix el riu és causada per les moltes captacions d’aigua de l’aqüífer. Sospita que l’Empresa Municipal d’Aigües Mixtes de Tarragona (Ematsa), els regants i, fins i tot, alguns particulars, «són els responsables d’aquestes captacions directes del Francolí».

Qui també reconeix el problema de la captació d’aigua del riu que desemboca a Tarragona és Xavi Puig, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament, que sosté que «investigarem i recavarem informació sobre aquestes captacions» i que destaca, però, que també és culpa del «clima mediterrani, que fa que no sigui estrany que en alguns moments de l’any aquest tram s’assequi». En tot cas, Mendo no compra l’argument del clima i posa l’exemple del riu Gaià, que estant a la mateixa zona i, «tenint una conca més petita i una presa pel mig, arriba a la desembocadura».

Per solucionar aquest problema a curt termini, Puig assegura que ja ha donat la indicació al departament de Medi Ambient del consistori que es contracti una empresa de pesca elèctrica, «que els deixa atordits, els agafen i els porten riu amunt o riu avall. Quan queden entollats s’acaben morint perquè el toll s’asseca, i l’objectiu és rescatar-los abans que això passi i que puguin seguir el seu cicle de vida».

El tècnic del Gepec explica que va passejar-se dimecres a la tarda per la llera seca del tram baix del Francolí i va observar exemplars de diverses espècies que havien mort. Assegurant que aquesta sequera és un tema recurrent, comenta que va veure llises, joells i anguiles, principalment. A més, lamenta que aquest últim animal «està en perill d’extinció i protegit a nivell europeu, tot i que no hi ha una protecció clara ni a nivell català ni estatal». Mendo afegeix que en els anys de més sequera, «el tram afectat va des del Pont del Diable fins a la desembocadura al mar, que són uns 8 o 10 quilòmetres, però aquest estiu s’ha assecat fins al pont de l’A-7, aproximadament».

Per la seva banda, Ematsa assegura que la quantitat d’aigua que agafa l’empresa municipal del Francolí és pràcticament nul·la. Daniel Milan, gerent d’Ematsa, reconeix que als anys vuitanta sí que s’agafava la majoria d’aigua del Francolí per abastir a la ciutat, però assenyala que actualment «prop del 90% de l’aigua que agafem ve del riu Ebre i, el 10% restant, partint de la base que hem de donar aigua a 150.000 persones, l’agafem de pous i alguna mina que no tenen res a veure amb el riu Francolí».

No obstant això, Milan defensa que «no podem dir que no n’agafem gens del riu Francolí, ja que en moments molt puntuals, com va passar amb el tall del subministrament per avaria Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), hem de donar aigua a la gent i l’agafem d’on podem i ho fem, com no pot ser d’altra manera, complint amb la normativa».