Veïns de SPiSP descarten manifestar-se contra la mesquita per evitar racistes

Malgrat la imminent aprovació del pla especial per instal·lar el centre de culte islàmic de la Comunitat Assalam al local de l’escala C del bloc Sant Andreu de Sant Pere i Sant Pau, els veïns que des d’un primer moment s’han mostrat contraris al projecte han decidit no manifestar-se. El motiu principal pel qual han reculat en la idea de la protesta és que no tenen dubtes que diferents col·lectius i persones de tendències racistes i xenòfobes s’haurien adherit a la concentració, «amb uns motius ben diferents dels nostres», assenyala Gabriel Muniesa, president de l’Associació de Veïns La Unió, entitat que ha donat suport als propietaris més afectats per la implantació de la mesquita. Muniesa recalca que «el que nosaltres no volem és que el centre de culte es col·loqui a l’escala C, mentre que no ens importa que s’instal·li en un espai exclusiu. En canvi, el que no vol molta gent que hauria vingut a la manifestació és, directament, que hi hagi una mesquita al barri, és a dir, uns interessos totalment diferents».

Segons el president de l’entitat veïnal, a la reunió que van dur a terme ahir amb els propietaris de la comunitat del bloc Sant Andreu també es va considerar que hauria estat complicat controlar els participants en la concentració i, tenint en compte l’escenari actual de la covid-19, era millor descartar aquesta idea. Per altra banda, els contraris al projecte del centre de culte també van acabar descartant l’opció de dur l’Ajuntament de Tarragona als tribunals, tal com havien posat sobre la taula en un primer moment. «No veiem viable iniciar un procés judicial a llarg termini ara mateix», apunta Muniesa. Els principals motius pels quals els veïns de la zona estaven en contra de la implantació de la mesquita eren, des de possibles molèsties de soroll que es poguessin generar, fins a aglomeracions a l’accés al local i un agreujament del problema d’aparcament als voltants de l’edifici.

El president de l’AVV La Unió lamenta que fins ahir l’Ajuntament no s’havia posat en contacte amb els veïns de la zona per conèixer la seva opinió sobre el projecte. «He rebut la trucada de Xavi Puig, el regidor d’Urbanisme, per salvar una mica totes les deficiències d’aquest tema», assenyala Muniesa, qui des d’un primer moment ha dubtat que l’escala C sigui l’únic espai al barri on poder muntar la mesquita. En aquest sentit, defensa que el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal indica que un centre de culte pot implantar-se en una comunitat de veïns de manera exclusiva, sempre que no hi hagi cap alternativa. «Si que hi ha altres opcions, com ara tots els terrenys del costat del centre cívic, on poden construir un edifici específic i exclusiu per ells i la seva funció, però és clar, és més barat fer-ho en un local ja existent», diu Muniesa, que assegura que des del consistori «han defensat que la Comunitat Assalam ha demostrat que la del local al bloc Sant Andreu era l’única opció, però realment ho dubto perquè hi ha moltes alternatives al barri».

Per altra banda, Muniesa critica també que els grups municipals d’ERC, En Comú Podem, Junts per Tarragona, la CUP i Ciutadans, «no s’han volgut mullar pel simple fet que no se’ls barregi amb una qüestió de racisme i, com que hi ha un tècnic de l’Ajuntament que ha dit que tot està correcte, doncs endavant».

Finalment, el president de l’AVV La Unió explica que, pel plenari del mes d’octubre, presentaran una moció «per proposar l’eliminació de la quarta modificació puntual del POUM, que és la que es refereix als centres de culte». En aquesta mateixa línia, Muniesa assegura que «instarem a totes les comunitats religioses de Tarragona a què apostin per instal·lar-se a un local de qualsevol barri i zona de Tarragona, ja que, si també compleixen amb la normativa, no tindran cap mena de problema. Així quedarà demostrat que la implantació de la mesquita a Sant Pere i Sant Pau no és una discriminació respecte als altres barris de la ciutat».

Disparitat d’opinions

Si bé els propietaris de l’escala C del bloc Sant Andreu acusen la seva negativa al projecte pels possibles problemes de convivència a la comunitat de veïns, altres habitants de Sant Pere i Sant Pau també es mostren contraris però amb un discurs una mica diferent. Manuel Quintero, veí del barri que treballa a prop del bloc en qüestió, defensa que «la gent veu problemàtica la instal·lació de la mesquita. Quan eren dues famílies musulmanes no passava res, però quan n’hi ha 400 ja hi ha conflicte, sobretot per les diferències culturals». Una altra veïna de la zona, Jeru Garcia, també fa referència al factor cultural. «Volen que fem el que ells volen, no s’atenen a la nostra cultura i, al final, és culpa seva que no es guanyin la nostra amistat», etziba Garcia, que afegeix que «són molt irrespectuosos. No soc racista però estic indignada».

Antonia Sánchez, propietària de la tenda Estil Mari, situada justament al costat d’on s’instal·larà la mesquita, defensa que «són gent molt respectuosa i dubto que creïn problemes de convivència». No obstant això, Sánchez lamenta que «trobo molt malament que, si sóc la del local del costat, l’Ajuntament no m’hagi avisat però, en tot cas, si no molesten tenen tot el dret a fer la seva. El propietari d’un altre negoci dels voltants també defensa que «no em molesta en absolut, i assegura que «els problemes de convivència es generaran precisament perquè hi ha gent a la qual li molesta que s’instal·li la mesquita aquí». «La gent es comporta i hi ha una cosa que es diu llibertat de culte, viu i deixa viure», finalitza.

Per altra banda, Juan Francisco Cervelló, propietari del Forn Cervelló, al costat també del local de la Comunitat Assalam, assenyala que és un tema complicat. «Crec en la integració, però estaria bé saber qui ha finançat la mesquita i quina interpretació de l’Islam s’hi ensenyarà», comenta Cervelló, que es pregunta si hi ha un govern de fora darrere i si realment serà un centre formatiu o de control dels seus membres. El forner defensa finalment que «tenen tot el dret i és legal, s’ha de conviure» i reconeix que, «si és un centre cultural, per desenvolupar-se, millor, així no estaran pel carrer delinquint».