Edifici de Ca l'Agapito.
La fundació del convent dels dominics a Tarragona cal situar-la envers 1248 en un lloc proper a el portal del Roser, però extramurs.
Arran de la Guerra Civil catalana de 1462 entre el rei Joan II d'Aragó i les Institucions catalans encapçalades pel seu primogènit, el príncep de Viana, el convent original va patir greus desperfectes i la comunitat es va refugiar a la Volta del Pallol.
Posteriorment i temporalment, una part de l'edifici, va passar a mans municipals i es va convertir en centre de distribució de blat, farina i palla (d'aquí el nom de la plaça).
La Guerra dels Segadors va tornar a marcar altres destruccions i desplaçaments, fins el 1693, que la comunitat dels dominics va ocupar un antic convent a la Plaça de la Font, on, des de 1838 s'hi va ubicar l'ajuntament i la diputació, i l'antic convent es va convertir en beateri.
El 1940, les dominiques construeixen una nova escola a l'actual carrer Rovira i Virgili, hi posen la primera pedra l'any 1949 i l'inauguren el 22 d'agost de 1951.
Una part de l'edifici de la plaça Pallol va ser adquirida per l'Agapito Franquet (1913-1998) un antiquari molt estimat a la ciutat. L'edifici era molt gran, fins i tot disposava d'un claustre que envoltava un pati, i li permetia tenir una àmplia exposició de la seva oferta, i allí hi va establir casa seva i el negoci.
Tot i que la família de l'Agapito assegura que mai no ha vist res, corren rumors (que s'han fet públics en la ràdio i diferents mitjans de comunicació) de gent que assegura haver vist aparicions d'una monja que encara es passeja per aquesta casa.