«Fa 15 anys que no vivia amb la tranquil·litat amb la qual visc ara»

Ja fa un mes i una setmana que un extens operatiu policial va acabar amb les ocupacions il·legals al número 2 del carrer Sant Andreu del barri del Serrallo, conegut com a Rancho Grande, i, després d’aquest temps, només surt una paraula de la boca dels veïns: tranquil·litat. Si bé la situació havia empitjorat en els últims mesos, amb un increment d’episodis de violència com ara baralles i discussions entre els mateixos ocupes, de la venda de droga i, en conseqüència, de la inseguretat dels veïns, tot plegat ve de lluny.

«Feia 15 anys que no vivia amb la tranquil·litat amb la qual visc ara», assegura a Diari Més la propietària d’un habitatge al Rancho Grande, que durant aquests anys ha hagut de conviure amb els ocupes amb tot el que comporta. «Ja no tenim aquell neguit i aquella por que teníem quan havíem de sortir o entrar a casa, van posar una porta de ferro a l’entrada de l’edifici i ens sentim més segurs», afegeix la veïna, que, no obstant això, reconeix que «sí que patim perquè no tornin a venir a ocupar pisos, ara estem més a l’aguait quan entra algú que no coneixem i ens preguntem entre els veïns si ve a casa d’algú».

Pel que fa a l’estat de l’edifici, la veïna, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica que ha millorat a nivell de brutícia, ja que s’han netejat totes les zones comunes on els ocupes hi llançaven la brossa. En canvi, encara no s’ha avançat gaire en l’arranjament dels vidres de les baranes dels passadissos que donen a l’interior de l’edifici, la majoria dels quals estaven trencats, ni tampoc en la rehabilitació de l’edifici en general, que des de fa temps presenta problemes estructurals. «A través de la Inspecció Tècnica d’Edificis i de l’arquitecte, anirem fent», assenyalava la veïna, que reconeix estar «descansada» per una banda però «amb por que torni a passar» per l’altra.

Oriol Tomàs és un jove que treballa a Efectos Navales Ortiz SA, al local situat al mateix edifici número 2 del carrer Sant Andreu del barri de pescadors. Tomàs celebra també estar «molt més tranquil» d’ençà que els ocupes van ser expulsats del bloc. Explica que «hi havia problemes diàriament, ja que punxaven la llum i l’aigua i teníem goteres cada dia aquí al local». Lamenta que mentre hi eren no hi havia ningú que es fes responsable d’aquests problemes de manteniment.

Per altra banda, Ana Rodríguez, una dona gran que viu al carrer Callau, coincideix que el barri està molt més calmat. «Es nota que no hi són, abans tot eren esbroncades i ara la cosa està més tranquil·la, abans tenia molta por i em sentia insegura cada cop que sortia de casa». De la mateixa manera, una altra veïna del carrer Sant Pere, que també prefereix no donar la cara, assenyala que «ja no hi ha conflictes ni baralles, ens sentim més segurs». Qui també explica com ha canviat el barri en aquests 38 dies d’ençà que no hi ha ocupes és Marcelino Recasens, venedor de l’ONCE al Serrallo. «Estic molt més tranquil, clar, perquè jo feia tot el recorregut pel barri i quan passava per la zona més propera al Rancho Grande em feia respecte. Gràcies a Déu mai em va passar res, perquè també intentes evitar els problemes, però em feia por que em poguessin venir 5 o 6 a la vegada i m’intentessin robar», sosté Recasens.

El canvi radical del Rancho

L’edifici del Rancho Grande va canviar radicalment al llarg de quinze anys, aproximadament, passant de ser una zona de confiança a ser tot el contrari. Segons expliquen Antonia Cutillas i Rosa Sanz, dues veïnes del Serrallo de tota la vida i que havien viscut 37 anys al número 2 del carrer Sant Andreu, hi havia molta confiança entre tots els veïns del bloc. «Ens coneixíem tots i vivíem amb les portes de casa obertes, i entràvem als pisos dels veïns si necessitàvem alguna cosa, era tot molt més familiar», relata Sanz. Res més lluny del que va esdevenir al cap d’uns anys. Per la seva banda, Cutillas, reconeix que «ara estem molt més tranquils aquí al Serrallo». Sanz afegeix que «quan anava a comprar i passava per allà davant m’esparverava que no em tiressin res al cap i, quan creuava per sota el pont, tenia por que no em robessin, que a una dona ja la van atracar allí».