La Cova Urbana passa d'un any de rècord a un nombre reduït de visites pel virus

La Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) celebrarà el 2021 el vint-i-cinquè aniversari de la primera baixada a la Cova Urbana. El descobriment d’aquest espai enigmàtic que hi ha al subsòl de la ciutat de Tarragona va tenir lloc el 16 de novembre del 1996 arran de les obres de construcció d’un edifici de nova planta al carrer Gasòmetre. Sis dies més tard, un grup d’espeleòlegs va fer la primera baixada, amb la sorpresa que van saber que no eren els primers. Molts segles abans, primer els ibers i, posteriorment, els romans, van intervenir a la roca amb l’objectiu més probable de cercar l’aigua que discorre per algunes de les galeries de l’entramat subterrani que configura la cova, un pou natural de grans dimensions que es ramifica per sota d’espais com els carrers Reding i Fortuny, Rambla Nova o Méndez Núñez.

Els darrers dos anys d’activitat dels membres de la societat a la Cova Urbana han estat radicalment oposats. El 2019 la SIET va batre el rècord de visites guiades a les entranyes de Tarragona, per la dedicació i mesures adoptades pel nou equip de gestió. L’any passat van ser un total 390 persones. Aquest 2020 va començar amb una bona dinàmica, però l’aparició de la pandèmia de la covid-19 va trencar totes les previsions. El president de l’entitat, Josep Lluís Almiñana, va explicar a aquest mitjà que «l’última visita guiada abans de l’estat d’alarma va ser el 8 de març i no va ser fins al 8 d’agost que vam fer la següent». Des de llavors «han estat tres les visites i sempre amb grups formats per només sis persones, més dos guies». La SIET segueix la recomanació de la federació catalana que els grups no superin les 8 persones.

Amb anterioritat a la pandèmia, «fèiem baixades els dissabtes i diumenges, i ara només programem dos dissabtes al més», va comentar Almiñana. El president de la SIET va afirmar que, en la situació actual, «es tracta de subsistir». «En cada baixada que fem realitzem una desinfecció del neoprè, com ja fèiem abans del coronavirus, i ara també de tot l’equip i dels elements del vestidor com els bancs, les manetes de les portes i el terra», va dir.

Una mesura sobrevinguda a causa de la pandèmia ha estat que «durant quinze dies no hi entra ningú al vestidor ni a la cova per garantir que no hi és el virus», va afegir Almiñana, qui va remarcar que «la seguretat és la nostra prioritat».

La SIET ha aprofitat l’aturada obligada per la pandèmia per pintar i fer una neteja a fons del vestidor, el darrer espai abans que els visitants s’introdueixin en la Cova Urbana. «Durant aquest temps, hem intentat fer petites accions per millorar les instal·lacions», va apuntar Almiñana.

Es manté el factor sorpresa

Malgrat les circumstàncies que es deriven de la pandèmia, hi ha coses que no han canviat. «La gent que entra per primera vegada a la Cova Urbana se sorprèn del que tenim sota la nostra ciutat i, després, de la galeria romana excavada a la roca i de la presència d’aigua», va comentar el president de la SIET, qui va afegir que «a tothom agrada l’experiència d’introduir-se a la cova per l’espectacularitat de les galeries». «Fins i tot, hi ha persones que repeteixen la visita i ens diuen que la recomanaran als amics». Per altra banda, des del 1996, quan es va dur a terme la primera baixada, la investigació no s’ha aturat. L’any passat es van guanyar prop de 150 metres de longitud nous de la Sala Rivemar, la més gran amb prop de 5.000 metres quadrats coneguts fins ara.

L’activitat de la SIET va més enllà de la Cova Urbana. Almiñana va recordar que «l’any passat i aquest, fins al confinament, hem fet més de 150 sortides entre barranquisme i espeleologia, a més de fer cavitats importants al Pirineu». Almiñana va destacar que «vam reexplorar unes 20 cavitats de les nostres contrades, en les quals vam reequipant les instal·lacions malmeses i, en alguns casos, es van guanyar alguns metres més de fondària».