«La meva cançó ha agradat perquè arriba a tothom que s'estima la ciutat»

—La seva primera cançó està sent molt seguida a les xarxes. Per què creu que ha agradat tant?

—Crec que he tingut moltes visualitzacions perquè la ciutat està dividida, hi ha molta tensió política i penso que la cançó ha arribat sense importar quina opinió tingui cadascú. Al final, tots ens estimem la ciutat i el Seguici, i això ha fet que Tarragona jo t’estimo molt arribés a tothom, independentment de l’edat, el sexe o el pensament polític.

—Fins i tot el músic Carlos Sadness li ha fet un aplaudiment als comentaris de YouTube.

—Sí, amb Carlos Sadness hem estat uns mesos intercanviant correus electrònics. Tot això ho vaig començar arran del confinament, i ell és un artista que segueixo molt de prop. Li vaig escriure explicant-li el que estava fent, li va agradar el que li vaig ensenyar i vam començar a parlar d’una futura producció conjunta. Des de llavors, cada cop que publico alguna cosa, l’hi envio, i ell està allà, a l’ombra, i és guai.

—De fet la seva cançó respira una mica l’estil Sadness. —Pot ser, al final jo tinc molta influència seva. La meva música és una barreja d’indie, com Sadness, i també música llatina, salsa, bachata, merengue, cha, cha, cha…

—Tarragona jo t’estimo molt és l’avançament del seu primer treball, Trópico Tóxico. Què hi trobarem en aquest disc?

—Hi parlo de les relacions d’amor i desamor. Estem en un moment en què l’amor sembla de usar i tirar, una mena de cercle on hi ha l’amor romàntic, després la relació es deteriora, hi ha cops que es torna tòxica, hi ha recaigudes, passes un dol, i quan això s’acaba, ja estàs preparada per tornar a estimar. Les vuit cançons del disc segueixen aquest ordre. Ja el tinc acabat, i la meva intenció és anar publicant un single cada mes. El primer va ser el de Tarragona perquè el setembre és un mes important per a la ciutat i perquè vaig pensar: primer intenta que t’estimi la teva ciutat, i després ja veurem la resta. Ara, el mes que ve, publicaré un nou single, que és un cha, cha, cha.

—Totes les cançons tindran un videoclip?

—La meva intenció és que sí, però és difícil, perquè tot surt de la meva butxaca i no tinc banda. De fet, a Tarragona jo t’estimo molt vaig tocar la bateria, la guitarra i l’ukelele. I com que em dedico al món audiovisual, vaig produir el vídeo jo mateixa. Però és molt complicat. Potser d’aquí a dos o tres mesos simplement pujo la resta de cançons.

—Com va començar la seva relació amb el món de la música?

—Ha estat gràcies a la covid-19, és una de les poques coses bones que m’ha portat la pandèmia. Passar tantes hores sola a casa em va fer adonar que la meva essència, del que em fa feliç, que és agafar la guitarra i expressar-me. Fa deu anys havia fet un parell de concerts en acústic amb la guitarra, però la idea no m’acabava de convèncer. Arran del confinament, em vaig tornar boja i de cop i volta vaig escriure totes les cançons que publicaré ara.

—S’ha presentat amb una cançó que és una declaració d’amor a Tarragona. Per què se l’estima tant, la ciutat?

—Perquè és la meva infància. El record més bonic que tinc de la meva àvia és amb el Seguici. Penso que avui dia la gent jove tenim aquesta estima a la ciutat i a Santa Tecla gràcies a la germanor que hi ha, i al fet que els pares i avis porten els nens a veure el Seguici. Per això vaig pensar que la millor manera d’ensenyar la meva música era començant des del principi, mostrant allò que porto a dins del cor, que és Tarragona.

—També ha fet un homenatge a l’àvia.

—Sí, la meva àvia té demència, i encara que gairebé no vol sortir al carrer, al final va ballar amb mi per al videoclip. Per a mi, Tarragona és el Seguici, la Part Aalta, el Serrallo, la meva mare Montse i la meva àvia Sole. D’aquí a molts anys miraré enrere i veuré que la meva àvia va sortir en la cançó que justament la simbolitza.