Ni temporada ni Concurs de Castells: la pandèmia deixa les colles en blanc i amb una perspectiva de represa incerta

La TAP, on emergeix «l'essència de la rivalitat»

Des dels Castellers de Vilafranca aspiraven a recuperar el «regnat» del Concurs, després que el 2018 la Colla Vella dels Xiquets de Valls s'endugués el triomf i es trenqués l'hegemonia verda de les darreres edicions. El president de la colla vilafranquina, Carles Mata, explica que enguany tenien previst dur ben preparades quatre cartes: el 3d10fm, el 4d10fm, la torre de 8 neta i el 4d9 net. Si hagués estat un bon any, no descartaven haver intentat també el 3d9 net. «Està clar que la victòria estava en dur tres d'aquests cinc castells», remarca.

El cap de colla dels rosats, Albert Martínez, diu que haurien volgut portar-hi una temporada perfecta i amb els deures fets. Fa dos anys van vèncer amb el 2d8sf, el 4d9sf i el 3d10fm -carregat-, uns castells que també van portar a plaça durant la temporada. «Crec que hauríem d'haver fet el mateix, arribar al concurs amb els que nosaltres creiem que podrien donar-nos la victòria», explica. A més, Martínez recorda que la colla estava vivint un gran moment, amb només quatre caigudes en tot l'any passat i havent carregat totes quatre construccions. Els reptes que tenien per enguany, apunta, eren ser «una mica més de gent» i tornar a buscar els castells de 10 que la campanya passada se'ls van quedar «travessers». «Ara això s'ha acabat», lamenta.

Més enllà dels castells que haurien pogut ser i no seran, els castellers enyoren l'ambient que es respira a l'arena durant el concurs. «Els últims anys hem guanyat moltes edicions consecutives i això et genera una etiqueta de favorit que també et porta molta gent a la contra», explica Carles Mata, tot recordant que han estat sistemàticament xiulats per part de les aficions d'altres colles. «Cada cop que ens xiulen, tinc més ganes de fer castells», assegura. Per al president dels Verds, la TAP «és l'únic lloc» on emergeix «l'essència de la rivalitat castellera».

Tot i les lamentacions, Mata també veu una oportunitat per posar els comptadors a zero amb les altres grans colles. Creu que, malgrat el 2020 sigui orfe de castells, ara els vilafranquins han «guanyat» dos anys per «recuperar el nivell d'anys enrere i poder tornar a disputar el concurs amb un 'tu a tu' amb la Vella». «Tenim clar que la Vella va acabar l'any passat en un nivell altíssim i estava en un ritme ascendent similar al que teníem nosaltres a principis dels 90», destaca, i conclou que l'aturada d'ara «ha fet mal a tothom».

Grups estables de 20 persones per reprendre els assajos

La represa dels assajos ha estat el gran anhel de les colles des que va començar la desescalada del confinament. Aquest estiu, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va definir un protocol per a aquelles entitats que volguessin reprendre l'activitat seguint nombroses mesures de seguretat. Una de les claus era fer assajos reduïts, amb grups fixes de 20 persones. Una opció de treball que tenia l'aval del Procicat i que té sempre la seguretat com a prioritat. «Estem pensant de quina manera es poden fer castells de forma segura, però no se'ns passa pel cap posar en risc l'entorn social», assenyala el president de la CCCC, Sergi Font.

Els Castellers de Vilafranca van ser dels primers en anunciar que tornarien a assajar, però els brots de covid-19 que van aparèixer al juliol arreu de Catalunya els van fer recular. Amb tot, durant l'estiu sí que han desplegat diverses activitats esportives amb la canalla «per mantenir l'agilitat i el vincle amb l'entitat». Precisament, Mata diu que allò que més el «preocupa» de l'aturada d'aquest 2020 és què passarà amb els infants. «Potser perdem tota una generació», avisa, ja que enxanetes i aixecadors estan fent-se grans sense que hi hagi noves incorporacions.

Per això els Verds es marquen com a prioritat reprendre els assajos aquesta tardor començant amb la canalla, reunida en grups de 20. Un cop desencallada aquesta secció, la colla ja afrontaria els assajos de la resta de components. Mata apunta que, tot i que el protocol permet fer els castells a assaig sense mascareta, ells procuraran mantenir-la «perquè dona més seguretat».

La Colla Vella dels Xiquets de Valls assumeix que els castellers seran dels últims en poder reprendre l'activitat, però tot i així han decidit iniciar trobades setmanals amb la canalla –en grups dividits i estables. L'objectiu, apunta Martínez, no és fer un assaig molt tècnic que impliqui assajar castells, estructurar els passos del 4 amb el pilar, o com s'han de col·locar l'enxaneta o l'acotxador, sinó que aposten perquè els menuts convisquin, gaudeixin dels castells que puguin fer i treballin exercicis de força d'equilibri.

La preocupació per com serà la recuperació tècnica de la canalla és compartida per totes les colles perquè durant l'aturada els nens i nenes van creixent i podrien acabar saltant-se algunes posicions. «Caldrà assajar des de zero poms de dalt pràcticament nous», subratlla Sergi Font, qui adverteix de la dificultat afegida que suposaria començar a reprendre l'activitat amb canalla nova.

La tornada a les places, la gran incògnita

Pendents de quan es podran tornar a omplir els locals d'assaig, ara per ara segueix sent del tot imprevisible fixar una data per veure de nou castells a les places. La Coordinadora admet que, en el pitjor dels escenaris, l'any vinent també podria quedar en blanc. Això suposaria estar pràcticament dos anys sense assajos ni actuacions i esdevindria «un cop dur de recuperació».

Per fer-se una idea de la situació, cal tenir en compte que enguany el sostre de la temporada el marca el 4 de 8, que van assolir el 9 de febrer els Castellers de Barcelona en la diada de Santa Eulàlia, i que després van repetir els Castellers de Sabadell i els de la Vila de Gràcia en sengles actuacions el 8 de març. Ni la Vella ni els Verds, per exemple, havien arribat a fer cap actuació.

Davant d'aquesta aturada inèdita, admeten que «costarà molt» arribar al nivell que hi havia abans de la pandèmia. El cap de colla de la Vella admet que es poden perdre estructures i castells, però creu que el més important és poder-hi tornar i gaudir. Des de Vilafranca creuen que «es tornaran a valorar els castells de 8, als quals s'havia perdut el respecte» i auguren que passaran com a mínim dos anys fins que les colles estiguin en condicions de tornar a aixecar castells de 10 pisos.

«El descens de nivell a l'inici hi serà per part de tothom», sentencia el president de la Coordinadora, però el repte, apunta, serà recuperar «la confiança de la gent» i que vulgui tornar a acostar-se a les pinyes i a les places. «Estem mirant com fer que les colles tornin a ser un focus d'atracció, que els castells puguin seguir sent segurs i que es puguin portar castells a plaça», explica. «Això sí, la clau és no tenir pressa i, quan arribin, celebrar-los tots», conclou Font.