El 3 de maig de 1811 va començar el setge a la ciutat de Tarragona per part de l'exèrcit del general Suchet, a la Guerra del Francès.
L'assalt va ser molt fort i l'entrada definitiva fou el 28 de juny d'aquell any.
Part de la població civil va aconseguir fugir, però un important sector es va mantenir a la ciutat, bé per protegir els seus béns, per tenir cura dels ferits o per participar en la defensa de la ciutat.
A mesura que l'exèrcit francès reduïa el seu cercle, la població es va recloure a la catedral, que feia funcions d'allotjament i d'hospital.
Als soldats francesos se'ls va donar dret de pillatge i van treure la gent, a la força, de la catedral, i els van massacrar al Pla de la Seu, entre ells nombrosos civils, ferits, vells, dones i criatures petites.
Diuen que en aquest assalt va morir tres quartes parts de la població de Tarragona.
Passats els dies, alguns veïns sentien uns laments pel carrer de Santa Tecla, i en anar a veure què passava, es trobaven amb una nena sola i desorientada que, al veure's descoberta desapareixia.
Actualment, persones molt porugues, diuen que quan no hi ha ningú, encara es poden sentir els gemecs de la criatura i se la pot veure esporàdicament pel carrer de Santa Tecla.