«Vivint a Corsini, fa tres anys que no dormo més de quatre hores seguides»

Els veïns de la plaça Corsini estan cada cop més farts dels sorolls que han d’aguantar dia rere dia, des de ben aviat al matí fins que se’n van a dormir, o ho intenten. Cinc d’aquests han explicat a Diari Més la seva situació personal i com han de conviure, ja amb una certa edat, amb unes molèsties que fan estralls en la seva salut.

Una d’elles és Rosa Maria Pàrraga, que viu al primer pis del número 4 de la plaça, de cara al Mercat Central. Resumeix la seva experiència assegurant que «cada dia quan em desperto miro el cel i demano que plogui». Lamenta que a les 6.30 hores del matí algun dels bars comença a muntar la terrassa, però arrossegant les taules i les cadires fent que es desperti ja a aquella hora. Després, els dimarts i els dimecres, comença el mercadet, que juntament amb el soroll de la gent de les terrasses i dels músics ambulants que actuen a Corsini, «que superen els decibels permesos», no poden viure tranquils. «Sembla que els tinguem a dalt a casa», denúncia Pàrraga, que afegeix que després que hagin desmuntat el mercadet passa el camió de la neteja de l’Ajuntament i, quan aquest acaba a les 16 hores, arriben tots els nens i nenes que surten de l’escola a jugar a Corsini, «i fan molt de xivarri». Quan aquests marxen, la veïna assegura que continua el soroll a les terrasses «fins a les 23 hores ara que hi ha limitacions per la covid-19, però en una situació normal potser no recullen les taules i les cadires fins a les dues de la nit». «Fa tres anys que no sé el que és dormir més de quatre hores seguides», reconeix Pàrraga, que fins i tot assegura que, a l’estiu, que amb la calor ha de tenir les finestres obertes, s’ha arribat a adaptar una petita habitació on dormir i teletreballar a l’altra banda de la casa.

Pàrraga, de 62 anys, denúncia també que treballar des de casa li està costant moltíssim amb tot el que suposa el soroll constant. A més, assegura, igual que una altra de les veïnes, que ha de prendre medicaments per poder dormir a les nits. No obstant això, defensa que en cap cas estan en contra de què hi hagi el mercadet, ni de què hi hagi músics, ni de què hi hagi terrasses de bars i cafeteries, però reclama que l’Ajuntament intervingui per poder posar d’acord a totes les parts implicades i poder conviure plegats. Pàrraga mostrava a aquesta redacció els molts missatges que va enviar a l’anterior regidora de Domini Públic, Paula Varas, a qui agraeix que sempre la va escoltar però lamenta que mai es va arribar a prendre cap mesura. «Acabes pensant que hi ha tarragonins de primera, els que estan baix a la plaça, i tarragonins de segona, els que estem a casa nostra i hem d’aguantar tot aquest soroll», sosté Pàrraga, que recorda que la nova regidora és Cinta Pastó, «que és metgessa i ha de saber que el soroll mata, ja que la manca de descans i tranquil·litat provoca depressions i altres malalties». La veïna assenyala que han posat moltes queixes a l’Ajuntament i es pregunta si realment l’alcalde «Pau Ricomà és conscient de tot el que patim? La gent ja va marxar de la plaça de la Font i és el que haurem d’acabar fent nosaltres». Pàrraga afegia finalment que, «si no som capaços d’arribar a un consens, malament».

Carme Tarrida, de 78 anys, viu al mateix edifici que Pàrraga, i denúncia també els forts sorolls que es generen a la plaça Corsini. Tarrida, que també ha de prendre fàrmacs per poder descansar a les nits, es pregunta com ho farà aquesta setmana «que hauré de cuidar de la meva neta de 10 mesos». Explica que viuen aquesta «terrible» situació d’ençà que van inaugurar el nou Mercat Central, l’any 2017, però recorden tots cinc veïns que ja van haver de conviure amb les obres, que van durar onze anys.

Per altra banda, Josep Pedraza, reconeix que, «problemes, en tinc molts i un d’ells són els anys». En té 83 i viu al carrer Governador Gonzàlez número 29. «La situació que viuen elles és la mateixa que visc jo, però allà a casa meva m’atreveixo a dir que es multiplica per 100, perquè ja tinc una edat i ja vam viure les obres del mercat, amb les quals vaig perdre la salut i un aparell de l’aire condicionat de tota la pols que m’hi va entrar», explica Pedraza. «Estic d’acord amb què s’ha de muntar el mercadet i crec que d’ençà que ens queixem fan menys soroll, però una cosa és vendre i l’altra és cridar», afegeix. Pel que fa a la màquina de l’ajuntament que passa a netejar i a «la cinquantena de criatures que en lloc de parlar també criden, he de tancar les finestres perquè, si no, no sento la televisió tot i tenir-la amb el volum al màxim, i si fa calor m’haig de fotre», critica. A més, Pedraza assegura que al terrat de darrere casa seva, que toca al passatge de Cobos, està sempre ple d’excrements de coloms i, en més d’una ocasió, «m’he trobat amb rates com conills». Lamenta que, després de tres queixes, una de l’administrador de finques i dues seves, «va venir un tècnic de l’Ajuntament al cap de dos dies i va dir que ja ho vindrien a arreglar, això a finals de juliol, i encara no ha vingut ningú». A més, assegura que està cansat ja de l’Amparito Roca del Carilló del Mercat, «que sembla que el tinguis a dins de casa i et tremolen totes les finestres».

Manolita Gómez, de 72 anys, viu també al carrer Governador González i, en el seu cas, té el dormitori i el menjador que toquen a la plaça. «A les 6.30 hores del matí em desperten els treballadors d’un establiment d’aquí sota que arrosseguen les taules i les cadires fent molt de soroll, però molt, i llavors ja no em puc tornar a adormir», lamenta la veïna. A més, Gómez diu que a l’estiu, que té les finestres obertes per la calor, li costa molt també adormir-se a la nit, amb la qual cosa descansa molt poc.

Finalment, Encarna Asensio, de 73 anys, explica també que el soroll és el que més la molesta. Principalment critica que els músics ambulants que cada dia actuen a Corsini tenen la música massa forta «i no et deixen descansar». A més, lamenta també que els nens juguen a futbol a la plaça els diumenges a la tarda i fan també molt de xivarri, «a mi em tornen boja». No obstant això, Asensio celebra que a la nit no li costa dormir, però qualifica d’«insuportable» el soroll constant durant tot el dia. «Aquí no es para», apunta.