La Grossa i les sabates del Nen

Al claustre de la catedral de Tarragona hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Guía.

La imatge és una talla de fusta de pi, de finals del s. XIII; policromada originalment i tornada a pintar sobre l'any 1600.

És una figura de la Mare de Déu de les més antigues i grans de la catedral, és per això que li diuen “La Grossa”.

Les primeres talles de la Verge la representen asseguda i amb el Nen sobre ella, al mig, i mirant endavant, però al llarg del segle XIII el Nen es desplaça a poc a poc cap a la cama esquerra de la Verge, com en aquest cas. És per això que cal datar-la cap a finals del s. XIII o principis del XIV, ja que, posteriorment, l'Infant tendeix a girar-se cap a sa Mare.

L'altar descansa sobre un fragment de columna romana.

Aquesta imatge és imponent. Representa la Mare de Déu seguint els cànons de l'època.

Tot i que no és estrany en aquestes representacions, va cridar l'atenció que el Nen Jesús anés descalç i es va justificar amb un relat popular.

Diuen que al vespre, quan la Catedral restava tancada, el Nen Jesús, cansat d'estar-se quiet tot el dia, botava de la falda de Sa Mare i es posava a córrer pel claustre.

Sa Mare el renyava perquè, de tant córrer i pujar i baixar per les parets del claustre, i saltar, gastava molt les seves sabates, i comprar-ne unes de noves era molt car.

És per això que, a la imatge, Sa Mare ja li havia tret les sabates, perquè no les desbaratés més.