La covid-19 accelera la desertització comercial del centre de Tarragona

La Rambla, la joia de la corona, llangueix. «La base del comerç avui és la facilitat d'aparcament i una bona il·luminació. Els centres comercials ho han entès molt bé, però aquí no tenim ni una cosa ni l'altra. Tenir 10 anys aquí els mercadets de venda ambulant també n'ha devaluat la imatge», lamenta Jordi Represa, propietari de la botiga Roba. «I si hi afegim el problema del covid, la Rambla està en un moment crític», rebla.

Abans de la pandèmia, el percentatge de locals buits a la ciutat que eren «potencialment ocupables amb activitat de negoci» se situava en un 20%, de mitjana. La xifra era una mica inferior als principals eixos comercials i una mica més alta als carrers no comercials, segons el darrer informe del Pla Estratègic de Comerç de Tarragona (PECTgn 20-25). Recentment no s'ha fet cap cens oficial per constatar quin està sent l'impacte de la pandèmia.

Els pronòstics, però, no són gens bons i aquest escenari preocupa. El president de La Via T, Salvador Minguella, reclama unitat i mesures per frenar la desertització comercial del centre. La situació, diu, és molt complicada i en posa d'exemple el fet que alguns associats no puguin pagar a dia d'avui la quota mensual de l'entitat, que és de 20 euros. A més, avisa que no es podran mantenir els mateixos preus pel lloguer. «Hi ha poca empatia per part d'alguns propietaris», lamenta.

El centre espera projectes de revitalització

Les noves restriccions a l'hostaleria i el comerç han minvat l'afluència de compradors i alguns comerciants, ja molt tocats per l'estat d'alarma, parlen obertament, ara sí, d'abaixar la persiana. En aquest sentit, un estudi de PIMEComerç vaticina que un 30% dels negocis no superarà la crisi de la covid-19. «La situació és caòtica i desesperant. Ens preocupen tants locals buits i la imatge que dona la ciutat i treballem per posar-hi solució», afirma Florenci Nieto, president de PIMEComerç Tarragona.

Diversos comerciants consultats per l'ACN reclamen un veritable pla de comerç i critiquen la manca de lideratge de l'Ajuntament –tant amb el govern actual com amb l'anterior. El pla de l'Illa Corsini, que preveu convertir en zona de vianants l'entorn del Mercat Central i reforçar-ne el caràcter comercial, encara s'ha de redactar. Carrers com Unió i Apodaca també imploren un pla de revitalització que els impulsi de nou.

Mentrestant, el centre comercial Parc Central i els grans magatzems del Corte Inglés -que aquest mes compleix 10 anys a la ciutat-, han conformat un nou pol de dinamisme més apartat del centre. Als afores també es configura una oferta alternativa amb el parc de mitjanes i grans superfícies de Les Gavarres i el futur centre comercial de 66.500 metres quadrats que Ten Brinke projecta al PP-10, als terrenys del fallit projecte d'Ikea.

Segons el president de La Via T, tot i que els centres comercials «tenen la seva raó de ser», acaben buidant el centre de les ciutats. «Això ho hem vist a França o als Estats Units; i allà ja estan tornant enrere, a intentar potenciar el centre de la ciutat, que és on hi ha vida», destaca. Segons Salvador Minguella, «no podem seguir fent les coses igual» perquè amb la covid-19, diu, el procés que ja hi havia en marxa «encara serà més ràpid del que era».

La ciutat perd múscul comercial

Segons el Cens d'establiments comercials de Catalunya (CECC) del Departament d'Empresa de la Generalitat, la ciutat de Tarragona perd establiments i superfície comercial cada any que passa. Les dades disponibles són del període comprès entre el 2017 i el 2019, amb la qual cosa permeten veure quina era la tendència abans de l'esclat de la covid-19.

L'informe assenyala que l'any 2017 a Tarragona hi havia censats 1.865 establiments amb una superfície de venda de 320.351 metres quadrats. Dos anys després, el 2019, n'eren 1.770 (-5%) en una superfície de 265.232 metres quadrats (-17%). Durant aquest període la superfície mitjana dels establiments va passar de 172 m2 a 150 m2.

Una dada destacable és que cada cop hi ha menys superfície de venda a l'interior de la ciutat –el que es considera la trama urbana consolidada (TUC). L'any 2017 el 72,39% dels metres quadrats de comerç estaven dins d'aquesta TUC, però, dos anys després, aquesta xifra s'havia reduït fins al 65,93%.

En paral·lel, el nombre d'establiments dins d'aquesta zona urbana va passar del 89,54% al 87,69% del total. Es tracta, doncs, d'una reducció inferior en termes relatius a la de la superfície de venda, per la qual cosa les dades constaten que els grans creixements actuals tendeixen a mitjanes i grans superfícies als afores.

La reducció del múscul comercial afecta gairebé tots els sectors . El denominat «quotidià alimentari» es mantenia com el més nombrós a la ciutat l'any 2019 amb 481 establiments i 46.000 metres quadrats. Això són 26 comerços menys i 11.000 metres quadrats menys que el 2017.

En dos anys, el sector de l'equipament per a les persones va perdre 32 dels 349 establiments que tenia, mentre que el sector de l'equipament per a la llar es va deixar pel camí 29 establiments. Per la seva banda, el de Lleure i cultura va passar de 191 establiments el 2017 a 161 el 2019. El sector del comerç dona per fet que, amb la covid-19, la tendència s'accelerarà.