La demanda d'aliments a Càritas es dispara a causa de la crisi econòmica

En les últimes setmanes i mesos s’ha disparat el nombre de persones que cada setmana acudeixen a la parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona a la recerca dels aliments que reparteix Càritas Parroquial en 13 esglésies de la ciutat. Si bé quan va començar la pandèmia va esclatar la crisi econòmica que va deixar sense feina molta gent, des de l’organització asseguren que mai hi havia hagut tanta demanda com la que hi ha actualment. Sobretot entre les famílies, gent que per primera vegada es veu obligada a anar a demanar menjar per poder viure.

És el cas de Dulce Verònica Cantorno, que explica que d’ençà que va esclatar la pandèmia de la covid es va quedar sense feina, i té una filla d’11 anys i un nadó de nou mesos. «És la primera vegada que em trobo que l’única opció que tinc per sobreviure és demanar aliments», explica Cantorno, que assegura que, fins ara, sempre havia treballat. Lamenta que no troba feina i que tampoc rep cap ajuda, en el seu cas perquè no té documentació. «Ens toca aguantar el que hi ha, i veig un futur molt complicat, sobretot pels meus fills», comentava, i reconeixia que amb els aliments que rep de Càritas «no m’arriba». Explicava que, de la mateixa manera, ha demanat ajuda a la Creu Roja, on també li han donat menjar.

Neus Ibern, una de les voluntàries que preparava ahir els paquets amb aliments, assegurava que «al març eren unes set o vuit famílies i avui, per exemple, són 12 les que han sol·licitat menjar. En qüestió de dues o tres setmanes ha incrementat molt». En aquest sentit, una altra de les voluntàries assenyalava que molta gent treballava en feines temporals a l’estiu i ara s’han tornat a quedar sense ingressos. Entre els aliments que reparteixen des de Càritas, predomina la pasta, els llegums, l’arròs, l’oli, la llet i les galetes, comprats per la mateixa organització per mitjà de les donacions que rep. Les voluntàries destacaven també que el Gremi de Forners de Tarragona regala cada setmana 150 pans.

A banda de les famílies, qui també acudeix a les parròquies setmanalment són els sense sostre i els joves extutelats que s’han vist al carrer i sense ingressos un cop han complert els 18 anys i ningú s’ha fet càrrec d’ells. Pablo Martín, de 55 anys, és un sensesostre de Tarragona. Ahir esperava també a la cua de la parròquia per emportar-se una bossa amb menjar. Explicava que la setmana passada havia estat a Lleida, «on l’Ajuntament posa dutxes a disposició dels que viuen al carrer, i també un menjador per anar-hi dos cops al dia, i a Girona igual». Martín lamentava que, en canvi, «aquí a Tarragona han tancat les fonts i les dutxes de l’alberg de la Part Alta». «Em fa gràcia que els veïns de Tarragona es queixen que amb les fonts tancades els coloms no poden beure aigua, però i les persones?», es preguntava.

El sensesostre, lamentava que la seva assistenta social de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona no li truca des del juny. «M’havia de trucar a l’agost per veure com estava la meva renda garantida, i no ho ha fet», denunciava. Lamentava també que a l’alberg «només ens donen un entrepà petit amb què hem de subsistir tot el dia i he de venir aquí esporàdicament, i ens donen una llauna de tonyina».

Finalment, una altra realitat al repartiment d’aliments a les parròquies de Tarragona. Ahmed, un jove marroquí explicava que un cop va complir els 18 anys es va trobar sol al carrer. Es va veure obligat a ocupar un pis a la ciutat, on viu actualment, i, des de fa un any, cada setmana va a la parròquia de Sant Joan Baptista a buscar menjar.