Diari Més

Vulnerabilitat

Quatre sensesostre han mort enguany a la ciutat de Tarragona, tres durant el confinament

Un va morir a un caixer automàtic, un altre sortit del pis que l’hi havia facilitat Serveis Socials i els altres dos a l’Hospital Joan XXIII

Imatge d'arxiu de dos sensesostre en un caixer de Tarragona, on el maig de 2019 n'hi havia 84.

Quatre sensesostre han mort enguany a la ciutat, tres durant el confinamentACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Quatre persones sense sostre han perdut la vida aquest 2020 a Tarragona, tres d’elles durant el confinament, segons la Comunitat de Sant Egidi i Càritas Interparroquial, dues organitzacions que vetllen, amb diferents accions, perquè els indigents de la ciutat tinguin aliments, un lloc on poder viure i un acompanyament emocional amb l’objectiu de millorar la seva situació vital. Segons l’últim recompte, del maig de 2019, a Tarragona hi vivia 84 persones sense llar.

Elvira era una de les que va perdre la vida. Amb 58 anys d’edat, va morir a causa d’un atac de cor a l’oficina del BBVA del carrer Apodaca al mes de maig, durant el confinament. Nascuda a la Selva del Camp, va estar durant uns mesos al Sociosanitari Francolí per una malaltia a la pell. Va estar tractada pels serveis socials municipals, que li van aconseguir un pis on viure. Al cap d’un temps però, va tornar al carrer, on va recaure en la seva addicció a l’alcohol.

Un altre dels sensesostre que ha perdut la vida enguany és Lorenzo, conegut com a Lolo. El dia abans de morir, havia anat d’excursió amb la Comunitat de Sant Egidi a Ulldemolins. L’endemà, va patir un atac de cor en sortir de casa seva. Era el mes de juny. El seu pare, també anomenat Lorenzo, havia estat un conegut sensesostre de Tarragona. Tenia problemes amb l’alcohol i també de salut mental, malalties molt comunes entre el sensellarisme.

Qui també va perdre la vida va ser Benito. Tenia metàstasi i també era alcohòlic. El càncer li va començar pel fetge, a causa de l’addicció a la beguda, i es va escampar per tot el cos. Va morir, amb una cinquantena d’anys, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, a finals de març, en plena pandèmia.

Finalment, l’Oliver, un home alemany de 50 anys i escaig, tenia cirrosi hepàtica a causa de l’alcoholèmia. Això va provocar que, al final, els òrgans no li funcionessin correctament i va morir a principis de maig a l’Hospital Joan XXIII.

Des de Càritas Interparroquial expliquen que pràcticament el 100% dels sense sostre pateixen addicció a l’alcohol o a les drogues, mentre que almenys un 90% pateixen problemes de salut mental que no estan ni controlats ni tractats. Lamenten també que, el fenomen que ara està creixent és el dels joves extutelats, en molts casos addictes a la marihuana, principalment, que essent joves els acaba passant factura al cap dels anys.

L’organització, que duu a terme diverses accions per donar menjar i acompanyar els indigents, assenyala que el fet de viure al carrer comporta les addiccions. En aquest sentit, defensen la importància de tenir una llar, ja que «encara que t’emborratxis sota un sostre, el nivell de degradació ja no és el mateix, i ara vindrà el fred i, si aquesta nit plou, els que es mullaran seran ells. És tant o més important l’habitatge que els aliments». No obstant això, creuen que «la ciutadania i l’Ajuntament estan molt sensibilitzats, però falta una empenta perquè veritablement no quedi ningú dormint al carrer».

Per altra banda, Montserrat Llurba, membre de la Comunitat de Sant Egidi, explica que tres dies a la setmana donen aliments als sensesostre, els dimarts, els dijous i els divendres. Llurba, però, explica que, a més de donar-los menjar, també els acompanyen emocionalment. «Mirem de crear una amistat amb aquestes persones, ens interessem per la seva vida i per conèixer-los, i d’aquesta manera se senten persones, persones valorades», assenyala la voluntària.

La Comunitat de Sant Egidi va néixer a Roma el 1968. L’entitat catòlica és a Tarragona des del 2000 i té la seva seu a la parròquia de la Trinitat. Des de fa uns 18 anys treballen per millorar la vida de les persones que viuen al carrer i, com a activitat més destacable, cada desembre realitzen el dinar de Nadal, un àpat per intentar que els sensesostre se sentin acompanyats i en família.

tracking