Els pares rogacionistes celebren els 50 anys del Santuari de Loreto

L’ordenació presbiteral del pare filipí Francis Ferruci Cayao Cañete el dissabte 12 de desembre, a la Catedral i oficiada per l’arquebisbe Joan Planellas, és l’acte principal de la celebració del cinquantè aniversari de l’arribada dels rogacionistes al Santuari de Loreto. L’efemèride arriba en plena pandèmia, la qual cosa ha obligat a reduir el programa i a dur a terme activitats en grups reduïts de persones o per steaming. L’ordenació sacerdotal del pare Francis serà transmesa en directe a través de la pàgina web de l’Arquebisbat, www.arquebisbattarragona.cat, i la plataforma youtube https://www.youtube.com/user/arquetgncat. La missa del diumenge 13 de desembre, a les 13 hores, serà transmesa en streaming des de la pàgina web del Santuari https://rogacionistas.es.

La presència de la Congregació dels Pares Rogacionistes a Tarragona es va iniciar el 4 d’octubre del 1970, quan el cardenal Benjamín de Arriba y Castro va lliurar les claus del Santuari de la Mare de Déu de Loreto al pare Ernesto Butano. Des d’aquella data, ha passat mig segle.

El pare Mario Buonnano va comentar ahir dijous a aquesta redacció que «la pandèmia ens permet organitzar pocs actes» i, entre altes iniciatives que s’han anul·lat està el tradicional sopar solidari per recollir fons amb destí al Telèfon de l’Amistat. Per altra banda, «la catequesi la fem per streaming els dilluns i els dimarts». Com a contrapartida, «celebrarem que un dels nostres nois serà ordenat a Tarragona, ja que per la pandèmia no ho pot ser al seu país, Filipines», va comentar, per afegir que quan li sigui possible «anirà a casa per estar amb la seva família».

Els origens, al segle XVI

L’origen de la devoció de Tarragona per la Mare de Déu de Loreto es remunta al segle XVI, quan, havent emmalaltit greument a Itàlia el canonge Pere Mir, aquest va prometre adquirir una imatge d’aquella advocació mariana i aixecar una capella a la ciutat si recobrava la salut. El lloc on es va alçar aquesta construcció el 1542 és el mateix on actualment s’ubica el Santuari, en un paratge on ja al segle XIV s’alçaven les cel·les dels ermitans.

La devoció dels tarragonins per la santa es manifestava mitjançant pelegrinatges. L’any 1740 l’ermita va passar a ser propietat de la Mitra. La construcció va ser destruïda durant la guerra civil del 1823 i, després d’intents de restauració, el 1957 es va aixecar l’actual Santuari.