Mediterrània investiga si el cranc blau ha iniciat la colonització del Francolí

La Fundació Mare Terra Mediterrània ha iniciat una investigació per comprovar si el cranc blau, molt voraç i apreciat en l’àmbit culinari, ha iniciat la colonització del riu Francolí. Aquesta redacció ha pogut saber que una persona va fer entrega d’un esquelet de cranc blau trobat en un sector d’aquest riu tarragoní que no ha transcendit. Aquesta espècia arrasa amb les autòctones, ja molt castigades pel cranc vermell que es va introduir fa uns anys.

La irrupció del cranc blau a les Terres de l’Ebre està documentada des de l’any 2016 i, fins al gener del passat any, ja s’havien capturat 2,2 milions d’exemplars, segon va informar el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) el passat febrer.

La investigació de Mediterrània està a les beceroles, però tot apunta al fet que el cranc blau hauria iniciat la conquesta del riu Francolí, la qual cosa és una mala notícia per a les espècies autòctones, però beneficiosa per a possibles pescadors furtius que puguin sorgir, ja que es tracta d’un crustaci que té un bon preu de venda.

En poc més de tres anys, a les llotges catalanes s’han comercialitzat prop de 600.000 quilos de cranc blau, la qual cosa ha reportat al sector pesquer uns beneficis de més d’un milió i mig d’euros. La pesca d’aquest crustaci per part dels pescadors professionals catalans és la manera més efectiva de control de les poblacions d’aquesta espècie al·lòctona, d’origen americà, segons defensa el DARP.

Aquesta espècie és especialment apreciada als Estats Units, tant per la seva qualitat gastronòmica com per la riquesa econòmica que suposa la seva comercialització. Maryland ha declarat el cranc blau el crustaci oficial d’aquest estat del nord dels Estats Units que està a tocar de Washington DC.

Invasor i agressiu

El cranc blau és una espècie invasora que colonitza un territori amb gran rapidesa, ja que pràcticament no té enemics. Segons va explicar una persona experta a aquesta redacció, «només per contacte fa que emmalalteixi el cranc autòcton o el vermell», amb la qual cosa «es carrega el seu hàbitat» de manera que gairebé és impossible reintroduir l’espècie originaria. La seva introducció artificial al riu Francolí pot suposar una catàstrofe ecològica de primer ordre.

Com va succeir amb el cranc vermell, el blau s’introdueix per les seves característiques culinàries. A més, un exemplar adult pot arribar a pesar més d’un quilo i desplaçar-se tres quilòmetres en una nit. La seva capacitat per convertir-se en espècie dominadora d’un territori específic en un curt període de temps la converteix en un element perillós per a l’equilibri ecològic d’un riu sensible com el Francolí.

Tot i que el seu hàbitat nadiu eren només les costes atlàntiques d’Amèrica, l’activitat humana va ampliar substancialment la seva distribució per tot el món. S’ha introduït a les costes del Japó i l’Europa, i se n’ha trobat exemplars al Mediterrani, el Mar Negre, el mar Bàltic i el Mar del Nord. En àmbits fluvials, és fàcil trobar-los en estuaris i en les desembocadures de rius, com és el cas, a Catalunya, del Delta de l’Ebre.