El nou Plaseqta s'activarà sense necessitat que l'empresa afectada hagi informat de l'accident

Tant Sàmper com Ferrer han respost a preguntes dels diputats sobre el nou Plaseqta, que ha de substituir el Plaseqcat, vigent a Tarragona en el moment de l'explosió a l'empresa IQOXE el passat 14 de gener i que va causar tres morts. Ferrer ha apuntat que la principal diferència entre els plans és que el Plaseqcat «no s'activava fins que no arribava la informació per part de l'empresa». Un aspecte que en el cas del 14 de gener va ser transcendent, ja que la sala del CECAT no va tenir informació fins 50 minuts després de l'explosió, fet que va endarrerir la resposta i va generar contradiccions en els avisos a la població.

«Amb el Plaseqta, l'emergència s'activarà sense tenir informació del tipus d'accident, i quan es tingui, després es modularan els recursos», ha concretat. En la seva opinió, es tracta d'una «diferència fonamental» i que «hauria de tranquil·litzar» la població. I ha concretat: «Si tornés a passar un accident com el d'IQOXE els recursos s'activarien d'immediat, només saber que hi ha hagut una explosió».

Document en fase avançada

Sàmper ha explicat que el nou Plaseqta estarà integrat per 29 municipis i afectarà unes 368.000 persones i 52 establiments industrials. Estarà composat per un comitè tècnic, presidit pel director dels serveis territorials d'Interior a Tarragona; i per un consell assessor, encapçalat pel delegat del Govern. A més, preveu la creació d'un grup de treball de la comissió de Protecció Civil, format pels departaments de la Generalitat implicats, els ajuntaments, empreses i l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Diferents grups del Parlament han criticat que no hi hagi presència dels treballadors ni dels sindicats.

El pla inicialment presentat el febrer havia previst un termini de sis mesos per fer una avaluació i implementar canvis. Amb la pandèmia els temps han canviat i s'han allargat fins aquest dijous, 26 de novembre. El conseller d'Interior ha apuntat que ja s'ha fet una primera revisió, en la qual s'han incorporat canvis derivats d'esmenes presentades per l'AEQT. «Els incidents en principi no comportarien la posada en marxa del Plaseqta, però històricament s'han produït incidents que per la seva dimensió han generat alarma social i s'han afegit al pla», ha indicat.

En les modificacions també s'ha precisat en quins casos es requerirà la informació sobre sensors químics de les empreses, així com altres dades que permetin avaluar l'existència d'un risc per a la població. En canvi, esmenes presentades per diferents municipis durant les reunions que s'han fet en els darrers mesos, s'incorporarien en una propera revisió del Plaseqta.

Els sensors i els diners

La presència i l'ús de sensors químics ha estat motiu de debat a la comissió. Sàmper ha apuntat que entre el 2020 i el 2021 caldrien 800.000 euros per perimetrar tot el polígon químic sud amb sensors que permetin conèixer quines substàncies s'emeten a l'atmosfera en cas d'accident químic i si suposen un perill per a la població. A més, entre 2022 i 2023 farien falta 440.000 euros més per perimetrar el polígon nord. A aquests, cal afegir-hi 315.000 euros anuals per contractar sis tècnics de guàrdia a la sala del CECAT de Tarragona.

El conseller ha reconegut que els diners que calen per aquest any, no hi són. «Els recursos són el punt feble del pla», ha comentat inicialment. I al final de la compareixença ha afegit: «Si es vol donar una resposta eficaç a l'emergència no serveixen els bons plans si no hi ha una dotació econòmica oportuna». Davant les queixes de tots els grups parlamentaris, Sàmper s'ha compromès a «elevar una queixa al Govern per veure si es pot fer una reordenació de preferències pressupostàries», que permetria crear una partida per comprar sensors.

Per altra banda, el responsable d'Interior ha indicat que s'ha fet un estudi de les accions de difusió i informació a la població on es preveu «una estratègia innovadora a les escoles» a través d'un 'Escape Room' virtual. Diversos diputats han valorat positivament la proposta però han trobat a faltar propostes per informar la població adulta dels barris i municipis propers al polígon petroquímic. Un aspecte que, precisament, les associacions de veïns van reclamar fa unes setmanes a la mateixa comissió.

Sirenes i municipis

La directora general també ha explicat el procés d'activació de les sirenes d'avís a la població en cas d'accident químic. «Habitualment les activa el CECAT, però es poden activar des dels municipis. Però no ho poden fer de manera independent, primer ho han de comunicar al CECAT». I ha afegit que, en cas que el CECAT decideixi activar-les, abans ho ha d'anunciar als ajuntaments.

També sobre les responsabilitats dels ens locals, Ferrer ha apuntat que dels 29 municipis inclosos en el Plaseqta, només dos encara no han presentat un pla d'emergències municipal. «Hi estan treballant», ha assegurat.

Per altra banda, Ferrer ha reconegut que la Direcció General de Protecció Civil té «diferents Plans d'Autoprotecció per aprovar» d'empreses químiques de Tarragona, «entre ells els d'IQOXE». Tot i això, en el cas concret del sinistre, ha reiterat que la companyia «va fer un incompliment greu». Per tot plegat, l'assessoria jurídica de l'organisme està estudiant si sancionarà la química.

Novetats de Treball

Qui també estudia sancionar IQOXE és el Departament de Treball. El seu màxim responsable, Chakir El Homrani, ha explicat a la comissió que inspecció de treball està actuant coordinadament amb el jutjat d'instrucció número 1 de Tarragona, que investiga el sinistre. «Sense la inspecció de treball no es podran esclarir les causes de l'accident», ha asseverat.

Paral·lelament, del Departament està redactant l'expedient de l'explosió, que «tindrà en compte els informes pericials i les testificals». «L'objectiu és saber si hi ha responsabilitat empresarial per incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals», ha indicat. I ha afegit: «L'expedient té un paper important en la investigació de l'accident. No volem tancar la carpeta, volem dictaminar quines causes són plausibles i quines són les responsabilitats de l'accident». Cal recordar que Treball està personat en la causa judicial com a acusació popular.

Amb tot, El Homrani ha informat sobre les actuacions d'inspecció de treball a IQOXE en els darrers anys. Segons ha detallat, entre 2018 i 2019 es van generar vuit ordres de servei, de les quals tres «eren denúncies per elements de relacions laborals». Entre gener i octubre d'enguany la xifra d'ordres de servei s'ha elevat fins a les 35, de les quals setze han estat denúncies –vuit per prevenció de riscos laborals i vuit per problemes amb les relacions laborals-. Pel conseller «hi ha una part lògica» perquè «quan hi ha un accident, es generen noves situacions de risc».

A nivell de tot el sector petroquímic de Tarragona, el conseller ha afirmat que l'any passat es van fer 165 actuacions, i fins a l'octubre d'enguany se n'han fet 186. Així doncs, les d'IQOXE suposen gairebé un 19% del total. De fet, El Homrani ha afirmat que és «una empresa que sempre acaba generant problemes»quan l'administració li fa requeriments, i «això fa que hi hagi més ordres de servei». Tot i això, ha celebrat que «en l'últim mes hi ha hagut un canvi» i ara IQOXE «comença a ser més col·laborativa».

Arran del sinistre, des de Treball s'han impulsat diferents reunions de la Comissió de Salut Laboral del complex petroquímic, que té una proposta d'acord damunt de la taula, que el conseller voldria tancar «abans d'acabar l'any». A més, s'ha constituït un servei de prevenció mancomunat «per coordinar situacions que afecten diverses empreses». Un dels objectius és que les empreses subcontractades compleixin «uns estàndards mínims de qualitat» en prevenció i condicions laborals dels treballadors. Un aspecte que el Departament ha desenvolupat conjuntament amb l'AEQT i una associació d'empreses subcontractades.