Paleontòlegs valencians troben una zona de cria del megalodon a Tarragona

Un equip de paleontòlegs de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València (UV) han conclòs que Tarragona va ser una zona de cria i creixement per a individus juvenils del tauró gegant prehistòric megalodon durant el Miocè.

Les conclusions de la recerca, que s'ha publicat a la revista ‘Biology Letters’, s'han extret a partir de l'estudi d'una col·lecció de dents de megalodon dipositada en el Museu del Cau del Tauró, a L'Arboç (Tarragona).

Aquesta nova àrea de cria s'ha comparat pels investigadors amb d'altres pertanyents a diferents formacions geològiques de les conques Pacífica, Atlàntica i del Carib, per intentar extreure altres potencials zones de cria en diferents moments de l'escala temporal, així com en diferents regions geogràfiques, aportant nova informació.

Gràcies a les dades confrontades pels paleontòlegs, s'han aconseguit conèixer quatre potencials zones de cria a Amèrica del Nord i Sud. Abans d'aquesta investigació, només se sabia de l'existència d'una zona possible de cria a Panamà, han informat fonts de la UV.

Les dades ofertes per la investigació indiquen que aquest peix carnívor, el més gran conegut i que podia mesurar 18 metres, va adquirir complexes estratègies reproductives que van ser part del seu èxit evolutiu.

Al mateix temps, la dependència d'aquestes zones podria haver estat una de les principals causes de la seva extinció, a causa de la pèrdua d'aquests ambients pels canvis climàtics durant el Pliocè.

Segons l'Institut Cavanilles. L'àmplia distribució temporal i geogràfica suposen una nova font d'informació al voltant de les estratègies reproductives que el megalodon va fer servir durant la seva història evolutiva.

L'article conclou que l'àrea d'on es van extreure les dents de megalodon que es troben dipositades al museu hauria estat una badia d'aigües càlides utilitzada com a zona de cria i creixement per als seus individus juvenils. En aquest ambient de poca profunditat es trobarien altres taurons i espècies que podrien haver format part de la dieta del megalodon, com ara mamífers marins.

Aquestes conclusions permetran als investigadors continuar les hipòtesis sobre les possibles causes de la seva extinció, a causa de la desaparició de moltes zones costaneres de baixa profunditat, que haurien pogut ser zones de cria, durant el Pliocè, quan la baixada del nivell del mar va eliminar molts d'aquests ambients.

Les conclusions s'han publicat a la revista científica 'Biology Letters', en un article anomenat 'Use of nursery areas by the extinct megatooth shark, Otodus megalodon (Chondrichthyes: Lamniformes)', mentre que el futur de les investigacions se centrarà en estudiar la relació entre la seva estratègia reproductiva i canvis climàtics com a factors de l'extinció del megalodon.