La Processó de Divendres Sant va arribar a la Rambla Nova pel còlera

La Processó de Divendres Sant de Tarragona va sortir per primera vegada dels carrers de la Part Alta l’any 1885. El motiu va estar marcat per una pandèmia de còlera que afectava la ciutat. Aquest és un dels passatges que formen part del llibre El mestratge de la Sang de Tarragona. Història d’una confraria. 1545-2020, que la junta sortint de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist va encarregar al filòleg i gestor cultural Jordi Bertran fa dos anys amb motiu de la commemoració del 475 aniversari de la fundació de l’entitat.

El llibre surt a la venda demà dimarts i, en aquesta mateixa jornada, es farà la presentació en dues sessions, a les 19 i a les 20.30 hores, a l’església de Natzaret. El motiu és garantir la distància de seguretat a causa de la covid-19 i facilitar que participen de la mateixa el màxim nombre de congregants possible. L’acte comptarà amb la participació d’Antoni Jordà-Fernández, catedràtic d’Història del Dret de la Universitat Rovira i Virgili, i de l’autor.

El llibre repassa els moments més destacats de la llarga trajectòria de la Sang des dels seus inicis, recull aspectes històrics poc desconeguts i aporta imatges d’un gran valor, com la fotografia més antiga coneguda que hi ha de la Setmana Santa de Tarragona, en la qual Julio Ginés Torres Vivancos va immortalitzar la imatge del Sant Crist de la Sang el 1894.

L’encàrrec que va fer a Bertran la junta del sotsprefecte Josep Ignasi Boada s’ha traduït en un llibre sobre la història d’una de les entitats més antigues de la ciutat de Tarragona que continua activa. El seu contingut fa referència tant al vessant social de la congregació com a la seva destacada participació en la Setmana Santa de la ciutat.

Bertran va comentar a aquesta redacció que, en els seus orígens, la confraria «tenia un pòsit molt social», fent activitats destinades a persones amb pocs recursos. «Actualment, segueix fent accions socials, però és una feina més desconeguda». Fa més de quatre-cents anys els gremis atenien a qui pitjor ho estava passant. «Eren temps en els quals no existia l’actual Seguretat Social», va apuntar Bertran.

En el llibre també es fa esment del fet que molt abans que se celebrés la Setmana Santa que organitza la Sang «ja hi havia penitents», i la confraria «els va integrar». Igualment, destaca la participació «d’artistes de primer nivell que van treballar en la Catedral», o que «en els segles XVII i XVIII només sortien a la processó els passos de la Sang, però es va decidir convidar altres confraries i això va suposar un canvi important».

Bertran va comentar, per altra banda, que «quan hi havia epidèmies sortia el Sant Crist de la Sang i, fins i tot, es feien processons on també participava el braç de Santa Tecla». Aquests actes per demanar la intercessió per a posar fi a les epidèmies es van fer fins al segle XIX.

El mestratge de la Sang de Tarragona. Història d’una confraria. 1545-2020, ofereix «passatges curiosos que tenen interès local», va dir l’autor del llibre. Bertran va remarcar que «en el segle XVIII el col·lectiu gitano de Tarragona estava molt integrat en la confraria, eren temps en els quals hi havia una persecució d’aquesta comunitat per part de l’Estat i la Sang va jugar un paper de mediador que va ser molt important». «Els gitanos estaven vinculats al Gremi d’Espardenyers», un dels que van constituir la congregació.

Bertran explica de manera directa i senzilla una història que conté un bon grapat d’episodis diferents de la llarga trajectòria de la Sang. En un capítol recorda que «l’itinerari de la Processó de Divendres Sant arriba a la Rambla Nova per primera vegada el 1885 a causa d’una pandèmia de còlera». Fins llavors, el recorregut era «pels carrers de la Part Alta i, com a molt, arribava a la Rambla Vella». Probablement, les persones que dissenyaven la processó d’aquell any complicat per a la ciutat van decidir que era convenient evitar aglomeracions per no facilitar els contagis, un fet que gairebé un segle i mig després torna a viure Tarragona a conseqüència de la covid-19.

Dues històries que van juntes

Qui ha estat sotsprefecte de la Sang els darrers quatre anys, Josep Ignasi Boada, va comentar a aquesta redacció que el llibre escrit per Bertran «repassa la història de Tarragona i de la Sang, que van juntes». Boada va destacar «la feina d’investigació que ha dut a terme Bertran, qui ha passat moltes hores en arxius i hemeroteques».

El mestratge de la Sang de Tarragona. Història d’una confraria. 1545-2020 és un dels llegats que aporta a la confraria el mandat de Boada com a màxim responsable seglar de la Sang, junt amb els nous estatus que permeten l’accés de la dona a la congregació. Del llibre s’ha fet una edició de 800 exemplars i es pot adquirir a partir de demà, primer dia del mes de desembre. El llibre forma part de la programació que la congregació va organitzar amb motiu del seu 475è aniversari, la majoria dels quals s’han hagut d’ajornar a causa de la pandèmia de la covid-19. Boada confia que «moltes de les activitats suspeses es puguin fer l’any vinent».

Per altra banda, Boada va destacar el fet que en el llibre que es presenta demà dimarts «no profunditza en el segle XX, fet que, d’aquí a uns anys, pot donar pas a fer un segon llibre sobre la història de la congregació».

Boada va subratllar que el fet d’haver fet l’encàrrec del llibre fa dos anys «ha permès a Bertran tenir temps per treballar a fons el contingut i el resultat és molt satisfactori».