«Els metges assumim rols que no ens corresponen, com els burocràtics»

—Quins objectius s’ha marcat com a nou president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona?

—Ho vam dir durant la campanya. Representar tots els col·legiats del territori, de tots els àmbits, guanyar lideratge institucional, ser molt visibles i comunicar allò que fem. Ens van fer costat gairebé 1.500 col·legiats, dels 3.500 que hi ha al territori. Volem consolidar els nostres compromisos.

—Si s’ha de guanyar lideratge institucional, és perquè el que hi ha no és suficient?

—Darrere d’aquesta frase es troba el fet que hi ha metges que ens diuen que el col·legi ha de portar la seva veu a les institucions i els proveïdors, que consideren que no és prou fort per portar la veu del col·legiat allà on faci falta, com ara les taules de negociacions. Allà on el metge necessiti tenir representació, ha d’estar el col·legi. Entenem que no ho estava exercint i, pel que sabem, els col·legiats estan d’acord amb aquesta apreciació.

—El col·lectiu que representa se sent prou recolzat, més ara en temps de pandèmia?

—El metge és, en general, un professional poc reconegut ja abans de la pandèmia i aquesta ho ha posat de manifest encara més. No està prou reconeguda la labor que fa, comparant amb països del voltant. No parlem només de salaris, també de recursos per a atendre el pacient. És un dèficit crònic.

—Fa unes dècades el metge era un dels professionals més reconeguts de la societat.

—Probablement, el reconeixement i el prestigi no l’hem deixat de tenir. El problema és de recursos, de finançament de la sanitat. El motiu? És una bona pregunta que no ens correspon a nosaltres contestar i sí als responsables polítics que han anat passant i que cada vegada han donat menys recursos. Hi va haver una retallada i la sanitat té manca d’inversions. També ho diuen les persones que es manifesten als CAP. Si es compara el pressupost de Defensa amb el de Sanitat, veurem la diferència.

—En un país com Portugal, les infermeres cobren molt més que a Espanya. Passa el mateix en el cas dels metges?

—Els metges a Portugal estan millor pagats que nosaltres, tot i ser dels que estan pitjor pagats d’Europa. Estem a un cinquanta per cent de la mitjana del metge europeu. Quan atenem un pacient, el que menys ens preocupa és el salari. El que ens preocupa són els recursos que tenim. És necessari i fonamental invertir en tecnologia. En la meva especialitat, el dolor crònic, en l’hospital de referència de Tarragona hi ha tractaments que em costa oferir als meus pacients. Són cars. Un tractament pot costar 25.000 euros, però pot canviar la vida del pacient. Em refereixo a això quan parlo de dèficit de recursos. Explico el meu cas, però tots els especialistes tenen problemes similars.

—Si hi ha manca de recursos en un hospital de referència com és el Joan XXIII, què pot passar en els d’àmbit comarcal?

—Crec que el Joan XXIII i el Sant Joan de Reus han de poder oferir tots els serveis perquè un pacient no hagi de desplaçar-se a Barcelona. En algunes especialitats és difícil, però hauríem d’anar cap al fet de poder oferir tota l’assistència.

—La vacuna de la covid-19, serà segura?

—No sóc expert i no puc entrar en detalls, però està clar que la població ha d’estar tranquil·la perquè les vacunes hauran passat tots els tests possibles. L’eficàcia pot variar en petits percentatges entre unes i altres, però és segur que s’ha fet una investigació bestial. Tothom ha tingut en compte la seguretat, que és el tema principal. S’està fent un gran treball.

—Què en pensa de la gestió que es fa de la pandèmia?

—Vull deixar clar que la gestió de la pandèmia no és fàcil per a ningú. No tenim una vareta màgica. Països que ho estaven portant molt bé, ara estan pitjor. S’ha instrumentalitzat políticament. En la primera fase de la pandèmia es va fer el que es va poder i la gestió ha anat millorant. La millora de la situació i la gestió van en paral·lel.

—Vostè insisteix en el fet que manquen recursos

—S’ha de tenir clar que s’han de destinar més recursos a la sanitat. El que dic, ho engloba tot. Si políticament s’aposta per la sanitat, amb més recursos, els metges els sabrem administrar perquè nosaltres sabem que es necessita en el nostre àmbit. Hi ha un comitè d’experts per a la transformació de la sanitat pública que ha definit trenta criteris per proporcionar al Govern. Els nostres problemes estan diagnosticats i, també, cap a on hem d’anar.

—Fan falta més professionals de la medicina en el nostre sistema sanitari?

—Són necessaris més especialistes i planificar quins falten. Cada any surten 7.000 llicències de medicina, es presenten 14.000 metges al MIR i, d’aquests, es donen 6.000 places. La resta, es torna a presentar, fan tasques no especialitzades o marxen a l’estranger a treballar.

—Molts metges també fan tasques administratives, la qual cosa suposa menys temps per a atendre els pacients.

—Assumim rols que no ens corresponen, com els burocràtics. En atenció primària hi ha metges que han de canviar els llençols per a explorar el malalt. Demanem que hi hagi la figura de l’auxiliar clínic, que doni suport al metge per tal que aquest es pugui dedicar a la seva feina. No ens cauen els anells per canviar llençols, però podem ser més útils si ens dediquem tot el temps al pacient. Ja s’està treballant en la creació de la figura de l’assistent clínic. Es fan tasques formatives. És important, sobretot per fer treballs administratius a la primària i descarregar el metge.