Ponsa felicita el conjunt de Tàrraco pels 20 anys del reconeixement de la UNESCO

La Generalitat s'ha sumat aquest dimecres a les felicitacions pel 20è aniversari de la inscripció a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí i del Conjunt arqueològic de Tàrraco. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha presidit l'acte institucional de commemoració organitzat pel Govern al Palau de la Generalitat, durant el qual ha defensat la importància que Catalunya tingui «relacions bilaterals i directes» amb les organitzacions internacionals, per poder «parlar al món directament i sense intermediaris». A l'acte hi ha participat també l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà i l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, i altres alcaldes i regidors dels dos territoris.

En la seva intervenció, la consellera Ponsa s'ha felicitat de les «aliances institucionals» entre administracions de Catalunya, que al seu entendre van afavorir l'èxit de totes dues candidatures. Però també ha agraït de forma especial la tasca de l'aleshores conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, a qui ha atribuït «la idea i el lideratge» d'aquestes candidatures ara fa vint anys.

D'altra banda, la consellera creu que l'èxit de la iniciativa ve a demostrar «la importància que Catalaunya tingui relacions bilaterals i directes» amb les organitzacions internacionals. «Catalunya ha de parlar directament amb el món sense intermediaris, perquè defensar directament els interessos de tots els catalans és una obligació i responsabilitat de totes les institucions», ha reivindicat.

En un to menys institucional, l'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha expressat que «més que uns monuments», el que els habitants de la vall senten que tenen és un «sentiment» de quotidianitat perquè tota la vida gira al voltant de les esglésies. «Formen part del nostre dia a dia, des de les bodes i els batejos, fins als cementiris que tenen al costat, la vida gira al seu voltant», ha manifestat.

De la seva banda, l'aclalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha apuntat la seva és una ciutat «que viu la romanitat no com un rememoració passada si no com una presència actual i carregada d'oportunitats de futur». Ricomà ha il·lustrat amb diversos exemples com la vida quotidiana conviu amb edificis i vestigis mil·lenaris amb normalitat.

Durant l'acte institucional de reconeixement s'han projectat diverses càpsules audiovisuals commemoratives de tots dos conjunts monumentals. A l’acte institucional hi ha assistit també altres alcaldes del tarragonès, regidors d'aquests municipis i de la Vall de Boí, així com la directora del Patrimoni Cultural, Elsa Íbar, els directors dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, Miquel Cullerés, i a Tarragona, Jordi Agràs.

El Conjunt arqueològic de Tàrraco compta 14 elements patrimonials, i nou són les Esglésies romàniques de la Vall de Boí. Les dues candidatures van ser presentades davant la Unesco i aprovades a la trenta-quatrena sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, celebrada a Cairns, Austràlia, del 27 de novembre al 2 de desembre del 2000, i es van inscriue a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco amb data 2 de desembre de 2000.

Deures pendents a Tarragona

La gestió, la conservació i la difusió dels monuments conjunt arqueològic romà de Tàrraco són els principals reptes per als propers anys, segons han manifestat recentment a l'ACN diversos actors vinculats a la seva protecció .

Coincideixen que el reconeixement va servir per posar Tarragona al mapa, però ha significat un repte constant pel que fa a la conservació, investigació, coordinació entre administracions, participació ciutadana i difusió. Els actors consultats coincideixen que s'ha avançat en tots els àmbits però de forma insuficient. «Anem bé, però anem amb retard». Aquest seria, a grans trets, el resum que fa de la situació actual del patrimoni romà de Tarragona el president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Joan Vianney Arbeloa.

Invertir més esforços en la conservació del patrimoni així com dotar-se d'un organisme de gestió «comú», que ara no existeix, apareixen com dos dels grans reptes d'aquest conjunt patrimonial reconegut per la UNESCO fa dues dècades.