«Cada estiu, la demana assistencial baixa, però enguany no va baixar»

— Com van viure a l’EAP Torreforta l’inici de la pandèmia?

— Per a nosaltres han estat un sinònim de molta incertesa. El que teníem clar és que el primer era donar resposta a la covid-19 i seguir atenent la població. No podíem aturar-nos i vam començar a treballar de dilluns a dilluns. Els primers mesos ateníem els possibles casos, fèiem les PCR. Ens vam centrar en tres pilars. Havíem d’identificar els casos positius per covid i fer-los el seguiment. Un altre pilar han estat les urgències. Vam aconseguir separar dos espais per garantir la seguretat. Les emergències no han deixat mai de funcionar. I, d’altra banda, vam entendre que era vital l’atenció proactiva al pacient fràgil. Mitjançat el personal d’infermeria, treballadors socials i d’atenció domiciliària vàrem fer llistats amb les persones que tenen més de setanta anys i viuen soles i vam aconseguir un 80% de contactes. S’ha donat atenció domiciliària als pacients crònics i a les persones més fràgils i vam organitzar les cures. Es va continuar amb programes de pacients crònics, com el tractament amb Sintrom o el cas dels diabètics, els quals han continuat venint a recollir el material. Tot això ha continuat funcionant. Ens vam centrar en les patologies cròniques i vam crear una agenda específica per a tot això.

— Creu que la plantilla ha respost satisfactòriament?

— No només l’equip ha estat a l’altura, sinó també la ciutadania. Algunes plataformes veïnals ens van transmetre la seva voluntat d’ajudar-nos. Ens havíem estat reunint amb diferents plataformes i aquest vincle es va reprendre.

— Com contactaven els usuaris amb el centre?

— Al principi de tot, teníem vuit línies telefòniques, però es van quedar curtes. A finals d’abril, es van ampliar a quinze i no va ser suficient. El passat mes d’octubre, les línies es van ampliar fins a quaranta i es va començar a treballar en l’àmbit organitzatiu. A banda, a la gent que venia al centre, els explicàvem com contactar amb nosaltres. Vam publicar un díptic amb el telèfon, la web i les aplicacions de La Meva Salut i l’e-Consulta. Som conscients que vam haver d’aprendre a treballar amb totes aquestes eines.

— Tot i així, la gent reclama poder anar presencialment al metge?

— Des del juny teníem destinats cinc administratius al matí i quatre a la tarda a atendre el telèfon i hem passat de tenir quinze a tenir-ne 24. Nou estan dedicats a respondre el telèfon, un a l’administració de vacunes, dos que atenen el canal de WhatsApp, dos més pel que entra pel call center, altres dos per La Meva Salut, dos a les portes dels centres, tres més que atenen de cara el públic i altres dos que fan atenció personalitzada... Entenem que el pacient vol presencialitat, que és el producte estrella i, des del minut zero de la pandèmia, tots els pacients que requerien visita presencial –no per covid ni per urgències–, si era necessari, li donàvem hora el mateix dia o en un termini de 72 hores. Cal entendre que hi ha moltes consultes que es resolen per telèfon. Si el metge vol donar el resultat d’unes analítiques i no hi ha alteracions, no cal tenir el pacient aquí per comunicar-li, per exemple. Des del mes de juny, tots els metges han començat a visitar el nombre de pacients que li correspon, hem tornat a les agendes i sempre amb visites presencials i garantint la comunicació amb la gent gran. També s’ha reforçat la infermeria que ha passat a exercir un nou rol en la gestió de la demanda aguda. Moltes malalties són cròniques i no sempre ha de ser el metge qui les atengui si no no hi ha descompensacions.

— La plantilla ha viscut moments difícils?

— A l’estiu vam viure una situació difícil. L’equip havia estat treballant 24 hores set dies a la setmana i, habitualment, entre juliol i agost es treballava a mig gas, la gent havia de descansar. Cada estiu, la demanda assistencial baixa, però enguany no va baixar. Hem viscut amb certa tensió. Des del juny, cada metge atén 50 visites diàries, d’aquestes, trenta o més són d’atenció telefònica. L’atenció presencial és del 34% de tota la demanda que entra al centre. Abans hi havia llistes d’espera. La pandèmia ha fet que la llista d’espera es redueixi la mateixa setmana, que almenys tinguis una resposta.

— Amb quina plantilla treballen?

— Al setembre vam recuperar tot l’equip. Tenim divuit metges i només dues baixes. Cada metge atén els seus pacients i estan assumint aquestes dues baixes. Tenim un metge més i, per estratègia, es destinarà a Pediatria a partir de desembre. Ara cobreix una de les baixes. Actualment el departament compta amb quatre pediatres i quatre infermeres i en tindrà un més. L’equip d’infermeria és de 24 persones, hem cobert totes les baixes i sempre en voldrem més. A partir d’octubre, dins d’aquest equip d’infermeria hi ha una persona més dedicada a Salut i Escola. És l’enllaç amb els centres educatius, un total de divuit institucions. Cal pensar que només al Complex Educatiu hi ha 3.000 persones. Hi ha dues persones d’infermeria que atenen els dubtes i hem hagut d’activar fins a nou combois per fer les PCR, amb tot el que implica i tota la feina administrativa que també s’ha de fer. El primer comboi va sortir del centre, però després la direcció d’Atenció Primària va entendre que se havia d’encarregar-se’n i va contractar auxiliars i equips d’infermeria pels combois de les proves.

— Com ha viscut l’equip de l’EAP les concentracions a les portes del CAP la Granja?

— Hi va haver moments en què eren gairebé cada dia. Nosaltres no hem deixat de tenir comunicació amb els veïns. Recentment es va reactivar el grup de treball entre el CAP Torreforta-La Granja i els veïns. És una comissió formada per la Plataforma de Salut de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, l’Associació de Veïns de la Granja i la FAV, juntament amb els representants del nostre centre, de l’ICS i de Salut. En una de les reunions vam transmetre que ho estàvem vivint malament perquè hi ha una gran pressió assistencial –sovint d’una seixantena de pacient– i no hem deixat de treballar. Les concentracions poden provocar certa tensió, sobretot a la porta i fa que, moltes vegades, l’usuari entri nerviós a la consulta tot i que es relaxa després.

— Una de les crítiques rebudes és que alguns col·lectius, com la gent gran, no té per la mà els nous canals de comunicació per aconseguir una consulta.

— Certament els nous canals no són bons per a la gent gran. Per això, la persona que controla l’aforament al CAP ja se’n cuida que cap persona gran fràgil que s’acosti al centre no marxi sense tenir programada la visita o ser atés a administració. Aquesta persona no marxa sense una resposta. Però no ha estat fàcil arribar a tota la població. Sortosament, les plataformes veïnals ens han prestat les seves xarxes socials.

— Com encaren les festes de Nadal, aquest mes de desembre?

— En anys anteriors només hi havia el repunt de la grip. Però venen les festes i pot ser que es produeixin més trobades del que hauria d’haver-hi. Tot plegat fa que ens plantegem la possibilitat d’un tercer repunt de la pandèmia. Ara, però, crec que estem molt més preparats que abans. Hem aprés molt i des del CatSalut hi ha propostes per intentar treure la covid dels centres d’assistència primària. Són només propostes que estan damunt la taula i estem a l’espera per veure com es duen a terme.

— Comparteixen espai amb altres serveis. Tots estan en funcionament?

—A banda de l’atenció primària, al centre conviuen la unitat d’Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), atenció a la dona, especialistes en salut mental, radiologia, rehabilitació, especialistes de l’hospital Joan XXIII, que no estan sota la meva coordinació. Tots aquests equips estan funcionant, no han deixat d’atendre els pacients. Van suspendre la presencialitat, però no l’atenció al pacient. Han tornat tots.