Una dotzena de micropobles de Tarragona, inexpugnables per la covid

Un total de 44 micropobles catalans, gairebé tots amb menys de 500 habitants, es mantenen inexpugnables a la SARS-CoV-2 i han aconseguit arribar al mes de desembre sense cap veí afectat pel coronavirus. A Tarragona, els pobles «nets» de covid són dotze: l’Argentera, Capafonts, la Febró, la Figuera, el Lloar, Llorac, la Morera de Montsant, Pontils, Savallà del Comtat, Senan, Vallclara i Vilanova de Prades.

Segons dades facilitades a Efe pel Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (BIOCOMSC-UPC), onze municipis dels 44 que han aconseguit arribar a l’1 de desembre sense cap cas de coronavirus són de la província de Barcelona: Alpens, Calonge de Segarra, Castellar de N’Hug, Castell de l’Areny, Fígols, Granera, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

A la província de Girona en sobreviuen sense coronavirus cinc: Fontanilles, Madremanya, Meranges, Sant Ferriol i Toses. Lleida és la província que té més micropobles exempts de virus, setze, fins a la mateixa data: Abella de la Conca, El Pont de Bar, Arsèguel, Bausen, Canejan, Cava, Clariana de Cardener, Esterri de Cardós, Guixers, Llimiana, La Molsosa, Sant Esteve de la Sarga, Tarrés, Tiurana, la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén.

Mont-ral

Els 170 habitants de Mont-ral viuen «molt dispersos i això ens ha protegit», ha declarat Francesc Xavier Pagès, alcalde d’aquest abrupte municipi, molt freqüentat per escaladors i excursionistes. El trànsit de forasters ha disminuït per les mesures de contenció de la pandèmia, sobretot «la prohibició de sortir fora del municipi els caps de setmana», ha admès l’alcalde, que destaca que «els excursionistes sempre van en grups molt reduïts i no tenen a penes contacte amb els veïns». Mont-ral no ha pres precaucions extraordinàries tot i que l’Ajuntament aplica el teletreball i «estem molt conscienciats: complim el distanciament social i ningú va sense mascareta», assegura l’alcalde.

La Febró (Baix Camp) té 40 habitants empadronats, però només viuen 15 en aquest poble de les muntanyes de Prades, un dels municipis més petits de la província. Un dels seus veïns, Víctor Guerra, creu que «no hi ha contagi per pura estadística, som molt pocs i amb prou feines ens movem d’aquí». Enclavat en un paisatge de postal, la Febró també és un lloc històric per a excursionistes, tot i que «entre setmana no ve gairebé ningú i els caps de setmana, encara que vulguin, no poden». La protecció que proporciona una mínima mobilitat de molt pocs veïns és fort, però no exempta de riscos perquè, segons Guerra, «si es contagiés un de nosaltres, l’endemà ho estaríem tots».

Albert Peracaula, alcalde de Madremanya (Gironès), amb 303 habitants en els més de 13 quilòmetres quadrats de terme municipal, ha atribuït a la «sort» no haver tingut cap cas de covid, tot i que reconeix que «tots els veïns han estat prudents i han respectat estrictament les normes imposades».

Es dona el cas que a Madremanya, al desembre de l’any passat hi havia 283 veïns empadronats, i aquest mes són 20 més, la majoria persones que ja vivien a la localitat o hi tenien una segona residència i que ara s’han censat per poder passar els confinaments al municipi. En aquesta localitat no hi ha cap entitat bancària, ni cap comerç, ni bar, ni lloc on relacionar-se els veïns i per això han creat ara el Centre Intergeneracional Rural (CIR), on es poden comprar queviures de primera necessitat, fa de bar on jugar a les cartes i té sales multiusos per fer activitats.