«Proposem respondre a la confrontació de l'Estat sense arronsar-nos»

Eusebi Campdepadrós i Pucurull és el secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya i ara s’ha presentat a les primàries de Junts com a candidat per encapçalar la llista a Tarragona. Defensa la importància del municipalisme i la necessitat d’articular l’àrea metropolitana de Tarragona.

— Per què ha decidit presentar-se per liderar Junts a Tarragona?

— Ara que el partit ja està constituït, havent-se convocat unes primàries autèntiques, amb transparència i totalment democràtiques, poso la meva trajectòria a disposició del partit i sobretot la meva disposició a continuar treballant a la Mesa del Parlament o on faci falta.

— Per què diu que aquestes són totalment democràtiques?

— No entrarem al que fan altres partits, però sí que amb la meva experiència política és la primera vegada que em trobo en unes primàries on es poden presentar en peu d’igualtat tots els afiliats i a més seran els mateixos afiliats els qui de manera telemàtica i, per tant, del tot transparent, votaran.

— Abans va estar a ERC durant 11 anys.

— Sí, però ja des del 9N hi havia un sector crític. Havíem tingut discrepàncies serioses amb la direcció nacional en qüestions que afectaven el territori, però també en posicionaments polítics i, precisament, amb l’estratègia actual que propugna ERC no em sento realment còmode ni coincideix en el que crec que s’ha de fer. Fer renúncies i recular no ens durà cap a la independència.

— Quina és la proposta de la seva candidatura?

— És doble. A nivell nacional fer tots els passos possibles cap a la independència, que això passa per tenir unes institucions on realment exercim la sobirania que tenen. I, per altra banda, ser un diputat del territori. Has de recollir les sensibilitats i les problemàtiques de les comarques i intentar trobar les solucions al Parlament. I això ho hem fet aquests darrers tres anys.

— Aposta per la via unilateral?

— Aposto per la via de l’efectivitat. Arronsar-se, retrocedir, frenar ens fa avançar? No. Per tant no és tant un tema d’unilateralitat, sinó d’exercir el poder que tenen les institucions. Si estàs al Parlament i estàs convençut, com ho estem nosaltres, que Catalunya és una nació i té dret a decidir com a poble sobirà, en el lloc de la representació popular, que és el Parlament, has d’exercir aquesta sobirania. Has de prendre decisions que siguin coherents amb això.

— Desobeint si cal?

— És que no és cap desobediència el que hem fet a la Mesa del Parlament. És cert que hem rebut 16 requeriments del Tribunal Constitucional dient que no podíem parlar d’autodeterminació, ni d’independència, que no podíem reprovar una monarquia corrupta fins al moll de l’os i que ara està exiliada, etc. L’únic que vam fer va ser complir el reglament del Parlament, donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries, a tots els diputats, a tots els grups, perquè es pugui debatre, votar i aprovar si és el cas el que el Parlament cregui oportú. Per a mi això no és desobediència.

— L’independentisme està dividit ara mateix?

— Hi ha diferents estratègies. En aquestes eleccions la ciutadania haurà d’optar per quin plantejament els convenç més per continuar el camí que ens hi porti. Junts sempre hem estat els de la unitat. Quan es va fer Junts pel Sí va portar a aprovar la llei del referèndum, a fer-lo, a l’èxit de l’1 d’octubre, perquè l’Estat va perdre el control. Per tant és obvi que va ser una estratègia encertada i en la que hi érem tots. El que es tracta de trobar no és tant la unitat, sinó primer fixar un objectiu i anar cap aquest tots units. El problema és que en els objectius immediats hi ha discrepàncies i per això costa trobar objectiu compartit. El que proposem nosaltres és respondre sense arronsar-nos a la confrontació constant de l’Estat al país.

— Creu que hi ha gent decebuda amb l’independentisme que apostarà per les idees del PNC?

— Jo no m’he trobat cap persona que s’hagi convençut que la independència és necessària per Catalunya que s’hagi fet enrere.

— Quina importància li dona al municipalisme?

— Tota. No existeix projecte polític a llarg termini que no estigui arrelat a tots els pobles i ciutats. Partint dels grups municipals, els alcaldes i els regidors, que són els coneixedors de la realitat immediata. Junts ha de ser un partit municipalista, o no serà.

— Creu que des de Barcelona no es té prou en compte Tarragona?

— En arribar al Parlament em vaig adonar que els 100 km que separen Barcelona de Girona són més curts que els 100 km que separen Barcelona de Tarragona. Efectivament que hi ha un Barcelonacentrisme, i no es té prou en compte a Tarragona. Ens hem de creure que som una àrea metropolitana i l’hem d’articular.

— Qui?

— Tots els que formem part d’aquesta. Tenim tot de base per ser una gran regió metropolitana.

— Creu que la classe política d’aquí no ha treballat prou perquè la regió tingui la importància que mereix?

— Als resultats em remeto. Hi ha hagut una gestió en la qual, en tot cas, això no ha estat una prioritat.

— Com revertiria aquesta tendència centralista?

— En aquest sentit, els diputats tarragonins de tots els partits han fet iniciatives en comú per millores al territori. La consciència tarragonina comença a quallar i s’ha de treballar. Un factor clau són les infraestructures de comunicació. Sense connectivitat i facilitat de desplaçament de la població dins aquesta àrea metropolitana, aquesta no és possible, per tant, és la primera prioritat.