Atrapats a Nova York una nit de tempesta

Demà dimarts, 15 de desembre, es projectarà a CaixaForum Tarragona la pel·lícula A Stormy Night, de David Moragas, dins del cicle Close Encounters i com a eix de la programació del Festival REC de Tarragona.

A Stormy Night és l’òpera prima de David Moragas (Almoster, 1993), qui n’és coproductor, director, guionista i protagonista. L’argument gira al voltant d’un noi català, el Marcos, que ha de viatjar a un festival de cinema als Estats Units i fa escala a Nova York. Allà, es troba que li han cancel·lat el vol i ha de passar la nit a la ciutat. Una amiga de la universitat li cedeix la seva habitació aprofitant que ella no hi és, amb un únic inconvenient: haurà de passar la nit amb un desconegut, el seu company de pis Alan. «La pel·lícula versa sobre aquest encontre entre dues persones que no es coneixen i que acabaran qüestionant les maneres de viure i entendre la vida de l’altre», explica Moragas.

La pel·lícula, de 75 minuts de durada i en blanc i negre, es va rodar durant deu dies a Nova York i tres més a Barcelona, ciutat on resideix el cineasta en l’actualitat. David Moragas, que va estudiar Comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, va aconseguir una beca de la Fundació La Caixa per estudiar un màster a la prestigiosa New York University. Després de tres anys a la NYU va decidir rodar el seu primer llargmetratge a Nova York. Un salt que va fer en solitari però al qual s’hi van acabar sumant complicitats: «La meva experiència amb aquest treball m’ha demostrat que el tren no es posa en marxa fins que no l’engegues tu. Vaig començar jo sol en la producció i més endavant s’hi va sumar la productora catalana Oberon Media. Després, l’empresa de postproducció Antaviana, i finalment Filming en va fer la distribució», explica.

A Stormy Night s’estrenarà als cinemes el pròxim 18 de desembre, però ja va tenir la seva première al festival de cinema de Málaga. A més, va ser la pel·lícula de clausura del D’A Film Festival 2020.

De la pel·lícula s’ha dit que Evoca tant el Woody Allen dels anys setanta com el cinema indie nord-americà. «La crítica ha estat molt positiva, però també bastant inesperada», assegura el director, qui admet que, si bé confiaven que el treball pogués funcionar bé en el cercle del cinema independent, no havien previst la bona acollida del públic més generalista. «Hem fet molts esforços perquè la producció ha estat modesta, però la crítica ha estat també generosa, i n’estem molt contents», subratlla.

«Quan decideixes que vols ser cineasta et trobes amb molts reptes. No és el mateix que un nano fill de cineastes que viu a Brooklyn digui que vol fer una pel·lícula, a què un noi d’Almoster digui que vol el mateix: el somni sembla una mica més llunyà. Però aquesta pel·lícula ha sigut la prova que això és possible, i també que ha valgut la pena lluitar tot el que he lluitat per poder estrenar la meva òpera prima», conclou.