El govern insta a Costas que obligui a Las Palmeras a sortir de les dunes

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, va enviar personalment, fa prop d’un mes, una carta al Costas de l’Estat per demanar que obliguin al Càmping Las Palmeras a recol·locar uns metres més enrere la tanca que delimita el complex turístic i que toca a la platja Llarga, la qual està situada precisament a sobre de la duna. És una de les tasques que el consistori ha dut a terme per tal de recuperar la platja Llarga, una de les que més va patir el temporal Glòria i totes les llevantades que hi ha hagut durant aquest 2020. De moment, però, el consistori no ha rebut resposta per part del ministeri.

«El càmping té l’autorització de Costas per ocupar aquell espai, però, tot i que els temporals han fet desaparèixer part de la platja, el límit del complex és el mateix i ha arribat un punt que esdevé insostenible», defensa Puig. Tot i que l’edil d’ERC reconeix que «l’activitat del càmping és lícita, necessària i s’ha de potenciar, és una qüestió d’equilibri, i no pot ser que la ciutadania es quedi sense platja. Cal defensar l’interès públic i preservar la platja Llarga, en benefici de la gent de Tarragona».

En aquest sentit, Puig defensa que si el càmping retirés la tanca uns metres més enrere, la duna sobre la qual està col·locada es renaturalitzaria i aquesta mateixa seria la que protegiria al càmping de les llevantades i del mal temps, ja que és la seva funció. És el mateix que demana Lluís Estamariu, un dels portaveus de la Coordinadora SOS Costa Daurada. «El càmping té la tanca just a sobre de les dunes i, és clar, la franja de sorra de protecció ara no existeix», assenyala Estamariu, que defensa que «cal trobar solucions al fet que no tenim platja, que ha desaparegut» i que denuncia que des del Glòria fins avui, «el càmping ha anat col·locant sacs de sorra i roques» per protegir-se, però aquesta «és la funció de la duna», la qual, un cop recuperada, no permetria que l’aigua del mar posés en perill les instal·lacions del càmping.

Per altra banda, Estamariu explica que han demanat diverses reunions tècniques amb la regidoria de Medi Ambient «perquè expliquin les solucions de l’estudi fet per un tècnic que van contractar per la recuperació de les platges». Sobre això, Puig assegura que aquest especialista en dinàmiques litorals ja està enllestint l’estudi i «en breu en presentarem els resultats». «Aquest tècnic –apunta Puig– ens ha de proposar estratègies per conservar la platja Llarga i recuperar el terreny perdut. El Glòria va ser la gran llevantada quan no tocava, perquè no era l’època de forts temporals i ens posava en alerta amb el canvi climàtic». Sobre aquest fet, Puig sosté que «ens va ensenyar dues lliçons». «En primer lloc, que sense sostenibilitat les ciutats no tenen futur i, en segon lloc, que la duna és el que salva la Llarga i la majoria del litoral de Tarragona. Per això, cal apostar per la duna, que és una elevació del terreny, amb la vegetació que fixa la sorra, tot creant un espai de transició en què, si hi ha una gran llevantada, el mar no et malmet res».

Per protegir la costa del mal temps, Estamariu defensa que també cal prendre mesures a la part marítima. La posidònia, explica l’activista ecologista, no és una alga, sinó que és una planta marina que quan venen corrents molt fortes esmorteeixen el cop d’aquestes i protegeixen el litoral. «Des de la platja del Miracle fins a Tamarit, els prats de posidònia estan molt deteriorats per culpa de les àncores dels vaixells esportius, que les arrosseguen i destrueixen la planta, i per culpa també de la pesca d’arrossegament», lamenta Estamariu. En aquest sentit i amb l’objectiu de recuperar aquests prats, «proposem crear una mena de santuari marítim de distància suficient on no es pugui ancorar ni fer pesca d’arrossegament».

Finalment, Estamariu creu també que aquesta defensa del litoral «aportaria riquesa amb un turisme més verd, conscienciat i no agressiu, com el del submarinisme, i donaria un valor afegit a la costa tarragonina».