Laura Borràs: «Necessitem una Catalunya de país i descentralitzada»
Acompanyada d’Albert Batet, el candidat de Junts a Tarragona al 14-F, va visitar el Port
Laura Borràs: «Necessitem una Catalunya de país i descentralitzada»
La candidata de Junts a presidir la Generalitat de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer, Laura Borràs, va defensar ahir a Tarragona que «la Catalunya que necessitem ha de ser descentralitzada i de país» i que, per tant, pugui disposar dels recursos que necessita per resoldre «els problemes i limitacions que tenim en aquest moment», en referència a l’Estat espanyol i la seva «deriva cap a Catalunya». Ho va fer després de visitar les instal·lacions del Port i la Confraria de Pescadors, acompanyada d’Albert Batet, el candidat als mateixos comicis per la demarcació de Tarragona.
De la mateixa manera que Batet, Borràs va posar èmfasi en la potencialitat del Port de Tarragona i, en aquesta línia, va defensar que la regió ha de ser, per mitjà de les seves infraestructures, un «node europeu». De fet, va lamentar els incompliments de l’Estat espanyol, precisament, en matèria d’infraestructures, posant l’exemple del «tristament famós Corredor del Mediterrani» i va defensar el pes que Tarragona està cridada a tenir en «la república que volem».
Per la seva banda, Batet va començar celebrant que el Port de Tarragona «és un emblema de la potencialitat del territori i un motor econòmic per les nostres comarques del sud del país». A més, va assegurar que centraran la seva campanya en «evidenciar aquestes potencialitats que tenim al sud de Catalunya»
Amb relació a la decisió del TSJC d’establir un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya, el que Borràs va qualificar d’«agressió molt greu», la presidenciable va defensar la necessitat d’una «resposta col·lectiva a les ingerències judicial», remarcant que «en qüestions de país no pot haver-hi mercadeig de partits».
En aquesta línia, Borràs va defensar que el sistema educatiu català és «inclusiu, de país, d’èxit i el model que volem», i va titllar d’«involució democràtica» la decisió del TSJC, a la qual també atribueix el fet que el TC consideri que la llibertat d’expressió no contempla els ultratges a la bandera espanyola, quan hi ha sentències europees que sí que ho fan.