Un projecte de Creu Roja Tarragona promou que les àvies facin roba per als sensesostre

A partir d'aquí van començar a dissenyar la logística. «Primer vam organitzar rutes per repartir la llana per les cases, amb l'ajuda dels voluntaris», indica. A cada usuària se li facilita una capsa amb el material i uns patrons, ja que alguna feia temps que no feia mitja. Un exemple és Pura Aragonès. «Almenys feia 35 anys que no en feia. Ara ho he tornat a reprendre i li estic agafant el gustet. Potser en faré fins i tot pels meus néts!», exclama amb una vitalitat exuberant.

Tant ella com Agapita Hernando -una altra participant-, destaquen que més enllà de la distracció que els dona l'activitat, se senten realitzades. «El que desitgem és ser útils fins a última hora; i a més això pot donar una alegria a algú», apunta Hernando. «Sembla mentida el que a la teva edat encara pots aprendre», indica Aragonès, que es mostra «encantada de la vida» amb la iniciativa.

Per Garrido «fer-se gran va acompanyat d'un sentiment de perdre capacitats, però no és així». «Sí que no fas les coses com les feies, però també pots créixer», afegeix. Arran del projecte, la gent gran també està millorant les seves competències digitals. Des de l'entitat han impulsat la creació d'un grup de WhatsApp perquè interactuïn entre elles i informin quan tenen les peces de roba. Garrido detalla que algunes parlen cada dia i que fins i tot s'envien fotografies.

Un cop les bufandes i barrets estan enllestits, des de Creu Roja passen porta a porta a recollir-ho. Abans d'entregar-les però, les avies els hi donen un últim toc especial: a la caixa hi introdueixen una targeta o postal amb dedicatòria per al receptor. «Fet amb molt d'amor», «desitjo que t'agradi» o «perquè passis unes bones festes» són algunes de les frases que culminen la seva aportació.

Agraïment sincer

Amb els productes acabats, tan sols falta fer-los arribar als col·lectius escollits: famílies en situació de vulnerabilitat i sensesostres. «Ho entreguem a persones que estan soles o que se senten soles, perquè la soledat no és només estar sol», puntualitza Garrido.

Un dels principals punts de repartiment és l'alberg per a persones que no tenen llar que l'entitat gestiona al Palau de Congressos de Tarragona. Un recurs impulsat per l'Ajuntament per donar servei a aquest col·lectiu i perquè alhora puguin complir amb el toc de queda nocturn.

Una de les persones que ha rebut un barret fet per una àvia és el Salvador, una de les més de vint persones que cada nit s'allotja a l'alberg. «Passo aquí tota la nit. Quan arribes et donen l'opció de dutxar-te, et donen menjar i pots estar despert fins les dotze de la nit, que és quan apaguen el llum», narra el Salvador. De bon matí també se serveix l'esmorzar. Ell és una de les persones que ha patit les conseqüències de la crisi social derivada de la covid-19. «Ara tinc això i almenys no estic al carrer. Sinó fos per la Creu Roja no sé on seria. Ara toca recuperar-me i tirar endavant», afirma.

En aquest context, totes les aportacions són molt ben rebudes, i el barret que li entrega Anna Garrido és especial. «Ha estat una bona sorpresa, un bon regal de Nadal», comenta el Salvador amb un somriure. «Ja m'han dit que ho ha fet la gent gran. Es veu que està fet amb amor i això sempre aporta més; s'agraeix molt. Veig que pensen en nosaltres, que estem al carrer, i fa il·lusió. No hi ha paraules», finalitza emocionat.