Quan les paraules es queden curtes

Aquest Nadal s’ha inaugurat al Tinglado 1 de Tarragona l’exposició Un color porta a l’altre, obra de la pintora Marta Balañá, qui a principis dels anys noranta va ser diagnosticada de Parkinson. Allà s’hi pot veure, tal com ella mateixa detalla, una retrospectiva del seu treball fins als quadres més recents, així com el paral·lelisme que existeix entre la seva obra i la seva malaltia.

Així, el recorregut per l’espai expositiu transcorre paral·lel a la seva evolució artística. A l’entrada, el visitant pot contemplar el primer quadre de la pintora, un bosc de traç rotund, que enceta una trajectòria ininterrompuda i alimentada per la necessitat i el desig de Balañá de manifestar-se a través de la pintura. Als quadres hi té una forta presència el mar, que es manifesta amb tota la seva força. S’hi troben representats paisatges vitals com els de Donostia o Sóller, així com també paisatges íntims identificats amb epígrafs com Horitzons i arrels, Geografia o Emocions. Els quadres més recents (Retrobada) ens presenten una artista madura amb un gran domini del color.

Al fons de la sala, la Marta Balañá ha traçat la seva Línia de la vida, en què la malaltia i la pintura avancen en paral·lel, mostrant-nos, a través d’autoretrats, els diversos episodis de la seva lluita contra el Parkinson. És també molt interessant el vídeo que complementa l’exposició, un fragment del document AMMA l’article 1, de Sergio Piera, on es fa una reflexió sobre l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans. En ell, la Marta Balañá i el seu home, Adolfo Gómez, fan una interessant reflexió sobre les limitacions naturals i autoimposades, i s’hi veu a la Marta treballant un temps abans de sotmetre’s a una operació per tractar la seva malaltia.

Marta Balañá ha fet exposicions arreu de Catalunya i també a l’Estat espanyol. Ha estat premiada en diversos concursos de pintura i l’any 2018 l’Ajuntament de Tarragona li va fer un reconeixement, atorgant-li un punt de llibre de la col·lecció Dones Tarragonines. Un extracte de les paraules d’agraïment que la Marta va pronunciar llavors estan impreses en una paret de l’exposició, com a síntesi de la seva experiència: «Ara, el Parkinson em limita, em provoca una sensació de malestar i em dificulta expressar-me amb paraules. Sort de la pintura. Pintar em va omplir de vida. La pintura m’ha ajudat a conviure amb tot aquest procés. Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que esteu al meu costat; sense vosaltres la meva vida hauria estat molt més difícil. Malgrat tot, puc dir que soc feliç».

La mateixa artista ha escrit també alguns dels textos que il·lustren l’exposició. Altres, els signen professionals com Eloisa Valero o el comissari de la mostra, Ismael Lozano, qui assegura que la pintura de Balañá «és la reconciliació amb la força i el valor que tot ésser humà té al seu interior».

Un color porta a l’altre es podrà visitar fins al 14 de març. L’entrada és gratuïta.