Diari Més

Arqueologia

Els hominins es van adaptar a tots els ecosistemes fa dos milions d'anys, segons l'IPHES

Els investigadors han estudiat eines de pedra trobades en un nou jaciment a la gorja d'Olduvai

Selecció del conjunt lític recuperat a Ewass Oldupa - Mercader et al.

Els hominins es van adaptar a tots els ecosistemes fa dos milions d'anys, segons l'IPHESIPHES

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els hominins que van viure a Tanzània en el Plistocè, fa 2 milions d'anys, es van adaptar a ecosistemes molt diversos, des d'hàbitats fluvials a boscos, estepes o palmerars i van aprendre a desenvolupar-se en paisatges amb variacions dràstiques, amb freqüents incendis naturals o erupcions volcàniques. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi fet per investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que publica la revista Nature Communications.

Els investigadors han estudiat eines de pedra trobades en un nou jaciment a la gorja d'Olduvai (Tanzània), les més antigues documentades al lloc, que han revelat que els hominins de l'època es van adaptar a ambients impredictibles i aquesta capacitat els va permetre explotar multitud d'hàbitats a l'Àfrica i després a la resta de continents.

Que els primers hominins que van habitar aquesta zona de Tanzània van explotar hàbitats i ecosistemes molt diversos fa ja 2 milions d'anys «s'ha sabut gràcies a la troballa d'un conjunt d'eines de pedra, les més antigues documentades a la gorja d'Olduvai fins a la data», ha explicat María Soto, investigadora del MIAS de la Universitat Autònoma de Madrid i col·laboradora de l'IPHES.

«Una anàlisi multidisciplinar aplicada a les troballes en un nou jaciment a la gorja ho ha revelat, sent al seu torn, l'evidència d'ocupació humana més antiga d'aquest lloc coneguda fins avui», ha afegit Julio Mercader, director del projecte i investigador associat a l'IPHES.

La gorja d'Olduvai (Tanzània) és una zona de gran importància per estudiar l'evolució humana ja que posseeix un ampli registre ecològic associat a ocupacions humanes per part de diferents espècies d'hominins.

«Tot i ser un focus per a la investigació arqueològica mundial durant més d'un segle, aquest nou treball representa una fita en correlacionar diferents dades paleoecològiques amb les activitats humanes», ha destacat Soto.

La investigació ha comptat amb la participació de diferents institucions africanes, americanes i europees, i culmina una anàlisi multidisciplinar de la indústria lítica, fauna, els isòtops de peces dentals i plantes, fitòlits, pol·len i carbons, entre d'altres evidències trobades al lloc entre 2018 i 2019.

El nou jaciment, anomenat Ewass Oldupa (que en llengua Maa, significa 'Camí a la Gorja') inclou les evidències culturals més antigues en aquesta àrea paleoantropològic, un conjunt lític integrat per més de 500 eines, d'entre dos i 1,8 milions d'anys, que presenten característiques pròpies de l'Olduvaià inicial, amb abundants esferoides (cants tallats que conformen boles de pedra), i en el qual es documenta l'ús de percussors i estratègies de reducció multifacial.

Pamela Achieng Akuku, que està fent la seva tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, dirigida per Julio Mercader, amb una beca del govern canadenc, i Palmira Saladié, investigadora de l'IPHES, han estudiat les restes faunístics d'Ewass Oldupa i han identificat des bòvids pertanyents a diferents famílies taxonòmiques, carnívors, com hienes i lleopards, i taxons aquàtics com tortugues, cocodrils i hipopòtams.

També s'han registrat les restes d'un primat, Theropithecus oswaldi, una espècie extinta pertanyent a la mateixa família que habiten actualment les terres altes d'Etiòpia.

«Aquesta varietat -segons Achieng- ha permès inferir l'existència d'espais oberts amb mosaics arboris al voltant d'Ewass Oldupa, on van habitar els hominins arcaics de la gorja d'Olduvai».

Fins ara no s'han recuperat fòssils d'hominins, encara que restes d'Homo habilis es van trobar en sediments més recents a l'Est i l'Oest de l'antic llac que va ocupar l'actual gorja.

«Si els autors de la indústria recuperada van ser membres d'aquesta espècie, o del gènere Paranthropus, que van ocupar l'àrea durant el mateix període, continua sent una incògnita de moment», ha puntualitzat Soto.

«La continuació dels treballs a Oldupai Gorge i l'aplicació d'investigacions transdisciplinars demostren com els estudis sobre evolució humana encara deparen sorpreses i evidències per canviar els paradigmes científics», ha dit per acabar Soto.

tracking