«Cal una ciutat en què la gent amb mobilitat reduïda pugui ser igual d'autònoma que la resta»

Tarragona és plena de barreres arquitectòniques que no permeten que la gent amb mobilitat reduïda es puguin moure de la mateixa manera que ho fa la resta. Voreres estretes amb fanals al mig, escocells que ocupen gran part d’aquestes o la manca de rampes que obliga a la gent amb cadira de rodes a anar per la calçada són algunes de les dificultats que fan que la ciutat no sigui inclusiva.

Lourdes Cadena va penjar fa uns dies una fotografia a les xarxes socials de la seva filla, la Gemma, de 16 anys i amb cadira de rodes perquè pateix paràlisi cerebral, en la qual s’observa que no pot transitar pel carrer Robert Gerhard perquè hi ha una vorera amb un fanal que la fa encara més estreta del que ja és. «La imatge no és per fer una denúncia, sinó simplement per posar el focus en aquest problema», lamentava Cadena, que afegia que «estem cansats de bones intencions, que només són paper mullat, sinó que cal voluntat política i recursos per posar fil a l’agulla i fer una Tarragona més accessible per tothom. Cal una ciutat en què la gent amb mobilitat reduïda sigui igual d’autònoma que la resta». Cadena assegura que es troba amb problemes com aquest al carrer Reial, amb els escocells dels arbres, i al passeig de la Independència, on per anar del Serrallo al Parc Central ho han de fer per la calçada perquè no poden pujar a la vorera. «S’ha de treballar i l’Ajuntament ha de fer-ho efectiu, hi ha tècnics i treballadors per fer aquestes coses, si no, per què serveix el consistori si no mira de millorar la vida de les persones que viuen al municipi?. És bastant inoperant en general, l’Ajuntament, a l’hora de fer canvis reals», lamentava finalment Cadena.

Qui també té aquests problemes de mobilitat és Carles Balañá, qui va amb cadira de rodes a causa d’un accident. Enumerava una sèrie de llocs de Tarragona on les barreres arquitectòniques no li permeten l’accessibilitat. És el cas, per exemple, de la passarel·la del Miracle. «Quan acabes la passarel·la i arribes al carrer Pons d’Icart, les voreres són estretes i no tenen rampa, hem d’anar per la calçada i és molt perillós», denunciava Balañá. També explicava que per anar de la plaça dels Carros a l’altre costat de la via del tren, en lloc de fer una rampa només van fer escales i un ascensor «que mai funciona i ja he desistit. He d’anar a fer el tomb a la gasolinera del Serrallo». Sobre aquesta, lamenta que és doblement greu, perquè abans de fer aquesta actuació sí que podia creuar la via pel pas de nivell, i ara no. Finalment lamentava també que a les voreres de Cós del Bou no tenen rampa i ha de circular pel mig del carrer.