Detecten un increment de xeringues als carrers del barri de Torreforta

Els veïns de Torreforta han notat una major presència de xeringues als carrers del barri en les últimes setmanes i alguns, fins i tot, han volgut denunciar aquesta situació a les xarxes socials. Al cap i a la fi, les xeringues reflecteixen el consum d’heroïna que hi ha a la zona, fet que preocupa molt als habitants del barri a nivell de seguretat.

Paco Fiori, un dels promotors de la plataforma Recuperemos Nuestros Barrios, assegurava que les troballes de xeringues al barri «va en augment, sembla que hàgim tornat als anys 80 o 90». Segons Fiori, en les últimes tres setmanes s’han trobat fins a cinc xeringues, una ahir mateix al carrer Sant Benilde i una altra la setmana passada al carrer Montblanc, a sota d’un cotxe. La resta, fa dues setmanes en altres zones de Torreforta.

Fiori explicava també que una de les principals preocupacions entre la gent del barri en veure aquestes imatges «és el perill que nens o mascotes es puguin punxar i prendre mal». En el cas de la trobada ahir, Fiori explica que van buscar algun escombriaire per la zona perquè la recollís, però no en van trobar cap, i «és clar, fa por agafar-la». «Durant els anys 80 el consum d’heroïna va ser un greu problema als barris de Ponent i es va aconseguir acabar amb ell, però ara sembla que hagi tornat», finalitzava l’impulsor de la plataforma.

Per altra banda, Àngel Juárez, president de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) i que ha estat durant tota la seva vida treballant pels barris, confirmava aquest increment de consum d’heroïna. «En l’última comissió de seguretat que vam fer des de la CET, abans que esclatés la pandèmia i en la qual van venir representants dels cossos de seguretat, els Mossos ens van traslladar que novament es començaven a veure xeringues», comentava Juárez, que vinculava aquest creixement al fet que l’heroïna és molt més barata que la cocaïna. «Quan vaig començar com a president de l’AVV del barri de Riu Clar, la meva intenció era salvar el major nombre possible de joves de la droga. Llavors l’heroïna era molt forta, sobretot als barris més humils, però vam aconseguir vèncer-la a través de la cultura», explicava el president de la Coordinadora d’Entitats de Tarragona.

Segons Juárez, la comissió de seguretat de la CET fa anys que treballa en l’àmbit de les drogues i assegurava que en els últims anys, la cocaïna i les amfetamines havien agafat més força, «però sembla que la tendència està canviant, sobretot en aquest últim any, i és perquè és més barata i per tant es veuran més sovint en zones pobres i humils, com els barris de Ponent».

En aquesta línia, Juárez recorda que fa unes setmanes, en la concentració que van realitzar a l’accés que uneix Riu Clar amb Torreforta i pel qual reclamaven millores en l’enllumenat, entre altres, per augmentar la seguretat a la zona, també van trobar xeringues. «És un espai que transita molta gent per anar fins a Torreforta perquè no tenen més remei, és l’única opció i està molt deixada», lamentava Juárez, que va mostrar, a més, la seva perplexitat en veure que enguany tampoc hi ha cap inversió pensada per aquell espai.

«Fa més de 35 anys que reivindiquem que s’actuï en aquella part de Ponent per dignificar-la, fent una plaça i plantant vegetació, a més de millorar l’il·luminació, però mai s’hi ha fet res de res», afegia el president de la Coordinadora d’Entitats. La qüestió és que, segons Juárez, aquella és una ubicació on molts individus es punxen. Fins i tot assegurava que «ells mateixos trenquen l’enllumenat per tal d’estar a les fosques perquè no els vegin».